EL DENOMINADOR COMÚ
En Miquel Iceta ha enterrat la via federalista amb les seves declaracions. La nova tàctica com ens explica Germà Capdevila es anar a trobar aquest punt dacord que ningú ha demanat per cert, i que a efectes pràctics es renunciar els de sempre i amb la pastanaga de la reforma constitucional que per cert tampoc ningú ha demanat des de les mobilitzacions massives.
Com descriu perfectament quan el joc esta a les acaballes no es poden desar les fitxes i tornar a començar com si res hagués passat. Es una norma bàsica, però com sempre Catalunya es diferent i per suposat som invisibles per caure en aquests paranys infantils.
No ens enganyem
Germà Capdevila
Es pot dir més alt, però no més clar. Una de les virtuts polítiques de Miquel Iceta és que sempre va de cares. “Sobre el referèndum està tot dit. No hi haurà un acord; no ens enganyem”. Si encara quedava algun federalista convençut amb esperances de canvi a Espanya pel que fa a l’encaix de Catalunya, que s’ho tregui del cap.
Iceta va explicar alhora que cal buscar un “denominador comú, que és la reforma constitucional”. L’unionisme ha fet servir aquesta martingala dialèctica tant i tant que ja gairebé ha perdut el sentit. Allò del “denominador comú” consisteix a que tothom retrocedeixi en les seves conviccions fins a trobar un punt d’acord que totes les parts puguin assumir.
Avui es parla de la reforma constitucional –que ja sabem que és inviable perquè el PP té la paella pel mànec al Congrés i al Senat– però també es parla de “tornar al consens del 80% a favor del dret a decidir”. També podríem retrocedir fins a acordar que el sol surt per l’est. És un punt que tots els partits polítics poden assumir.
Tanmateix, ja hem avançat moltes caselles en aquest Joc de l’Oca que és el procés, i no estem disposats a retrocedir. Hi ha una majoria absoluta parlamentària que avala aquest camí. Miquel Iceta ens ha fet el favor d’aclarir d’una vegada per totes que hem de fer la nostra, sense esperar un referèndum que no és més que una pastanaga que mai no podrem mossegar, una simple excusa per mantenir-nos en els llimbs autonòmic per sempre més.