ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL DELIRI DEL PP VALENCIÀ CONTRA CATALUNYA

Sense categoria

Al País Valencià, i amb el Partit Popular amb el control i poder total de les institucions del territori, la xenofòbia i persecució a qualsevol tema identitari o cultural català, esta a l’ordre del dia,  des de la proposta de retallada de les línies de valencià (català) a les escoles,  la declaració de Bé interès cultural de les curses de graus desprès de l’abolició a Catalunya, abans que tradicions tant valencianes com les societats musicals, o fins hi tot la critica ferotge contra els missatges dels busos turístics a Barcelona, acusant-los de manipular totalment la història.

El conseller d’educació valencià Alejandro Font de Mora, ha demanat una revisió del model lingüístic de tot el sistema educatiu, ja que diu no es pot sostenir una doble línia en valencià i castellà a tot el territori, cosa que ja ha demostrat amb la suspensió de 1200 places de mestres interins, i que ha justificat com un plantejament d’ajust a les necessitats dels individus concrets. Ha rebut el suport del vicesecretari de política autonòmica, què creu que es hora de retallar l’aixeta als radicals catalanistes, i deixar d’adoctrinar als alumnes barrejant tots els temes, i defensant una educació lliure. Alhora trobem que la federació de societats musicals del País Valencià se sent menystinguda per la Generalitat, ja que la seva petició de ser declarats Bé d’interès cultural no ha tingut resposta, però si s’han afanyat  a fer-ho amb les curses de braus, afirmant que no corren perill, i rebutjant l’abolició catalana, deixant la subvenció als primers en una gran retallada, i a més impulsant la iniciativa endegada pels toros al senat espanyol. Per últim el diputat del PP al Congrés Miguel Barrachina, ha denunciat els busos turístics de Barcelona per difondre ximpleries sobra la identitat catalana, i  què converteix la realitat amb una acomplexada tribu aspirant a nació inventada que  despista al visitant, ja que es parla d’identitat catalana, nació, país, festa nacional catalana, drets històrics, es menciona la inexistent Corona catalano-aragonesa, i altres aberracions.

La croada anticatalana es implacable, i aquesta obsessió malaltissa per Catalunya els va portar  a inventar un nou idioma com el valencià, amb l’únic objectiu de debilitar la llengua catalana, i que ara ha quedat demostrat com excusa, ja que diuen que es insostenible, i aquest teòric idioma serà el perjudicat en benefici del castellà,  retallada de mestres i acusacions d’adoctrinament, cosa que amb el castellà es veu que no es així, i a sobre tenen la barra de defensar l’educació lliure, un partit amb clara vocació de pensament únic, i llengua imposada per sobre de tot.

Pel que fa a la declaració de Bé d’interès cultural dels toros, i el rebuig a una tradició tant valenciana com les societats musicals, dona idea de l’odi a tot el que es produeix a Catalunya, on una decisió democràtica d’un Parlament sobirà, es qüestionat com a qüestió d’estat, i ràpidament hi volen donar el suport contrari a l’expressa’t a Catalunya, amb un clar exemple de poca vocació democràtica, de fet gairebé nul·la, i de nacionalisme ranci espanyol, en contraposició a un passotisme total de la defensa de la pròpia cultura, que aquest partit li importa ben poc com ja ha demostrat.

El cas del diputat del PP al Congrés, es un cas o be de falta de cultura, o d’un racisme amb justificacions falses per defensar l’impossible, tracta una identitat diferent a la seva de ximpleria, i posa en qüestió una sèrie de termes com nació o drets històrics, o segons ell la inexistència de la Corona d’Aragó, cosa que comprenen els seus desitjos d’esborrar qualsevol empremta de la historia, el deixa com un autèntic analfabet i intolerant, indigne de ser representant del poble en un organisme sobirà.

En definitiva, uns esdeveniment que mostren la virulència al País Valencià contra qualsevol tret distintiu català, i en favor de substituir una cultura del territori, per una imposada fent-la passar per normalitzada.

 

 

  1. Sempre han començat les guerres pel sud. Ens saben uns, però ens batallen per separat. Els catalans conscients sempre els hem batallat en qualsevol part del terrritori. Reobren la batalla de València que tan bons fruits els donà i tanta misèria ens ha donat després a nosaltres. Cal ésser curosos en la terminologia que emprem precisament nosaltres. I no entrar al seu drap per qüestions que sols intenten enverinar. Que no tenen escandall real. Convergència i Unió, àdhuc l’ERC dels ’80, sempre fugiren d’estudi replegant-se és la seua guerra de guerrilles. Cada poble, vila, comarca, etc. té la seua ideosincràcia i ací és on cal incidir des d’un punt de vista general català però amb les maneres ad hoc.
    Què haig  d’explicar a un combatent de frontera com és Tarragona ciutat, oi?

    Salutacions estiuenques.

  2. sovint emprem explicacions d’allò més complexes…que si sentiment d’inferioritat històric, que si manipulació conscient dels poders fàctics, que si voluntat de complaure l’amo, que si el recurs fàcil a un enemic imaginari…bah, en tot això hi ha part de cert però al final, el resultat és pur i simple RACISME. El partit i els seus votants. Ja s’ho faran amb el seu odi i els seus prejudicis, jo amb aquesta gent no hi vull cap tracte, no el mereixen. Ni ells, ni els seus votants, per molta llengua, cultura, tradicions, història i parents comuns que compartim. Amb racistes no hi ha punts en comú. I punt, a veure si se’n van adonant de la gravetat d’aquestes conductes.

  3. Totalment desenfocat, és més senzill.

    Els valencians es consideren per damunt de tot valencians i no catalans.

    Com els catalans es poden considerar per damunt de tot catalans i no valencians.

    Quan primer que res és el País Valencià, Comunitat o el que es vulga dir i desprès la llengua i la cultura. Per què és el País, Comunitat … el que decideix quina cultura i llengua és o no és la valenciana i no els desitjos capritxosos dels principatins catalans.

  4. Espanya sempre ha tingut por que Catalunya i el País Valencià s’entenguin. Per això ha emprat moltes energies per a evitar-ho (entrebancs al corredor mediterrani, invent de la llengua valenciana, etc.) El tàndem Barcelona-València és molt perillòs i faria bascular el pol industrial i financer del centre a llevant.

    Però els valencians no veuen que potenciant la seva llengua i la seva cultura serien alguna cosa més que una simple autonomia. Crec que els valencians  defensen tots els símbols espanyols a la seva terra, menypreuan els típicament valencians (barriades de pescadors, l’albufera, els balls, les bandes, les moixigangues…), no estimen la essència del País Valencià.

    Però es clar, desprès et diuen que no et saps obrir al món i que tens la ment tancada… El valencians viuen entre dos focs, però si realment volen desenvolupar-se i ser respectats, haurien de fer-se respectar amb la seva llengua i les seves particularitats com a poble. Si aprofundeixen en els seves tradicions es farien més madurs com a poble i entendrien d’on venen i sabrien on van. Fer-se respectar no vol dir anar en contra de ningú i ser diferent no vol dir ser millor ni pitjor. Però Espanya vol que el País Valencià sigui una autonomia més d’on pugui treure tot el suc possible i a la seva burgesia li va de conya.

    Si els valencians lluitessin pel seu serien una societat més rica i avançada i veurien com Catalunya no és tant dimoni com sembla. Avui en dia ll PV viu en un somni on uns pocs s’enriqueixen i la resta viu content gaudint del pa i circ romà (futbol i pizza espanyol). Observa emmirallada les grans infraestructures de la capital. Sempre he dit que culturalment el PV no té res a envejar a Catalunya. La seva cultura és inmensament rica i fot mil patades a la de la Catalunya Vella, però no en saben treure profit i es va empobrint.

     “divide i vencerás”

Respon a josepblesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.