EL DEBAT DE LIDERATGES ELECTORALS
Aquestes últimes hores hem vist com el President Puigdemont s’ha refermat amb la seva idea de no ser candidat a cap contesa electoral. De fet i davant la insistència del seu partit ho ha hagut de refermar, cosa que l’honora, ja que complir la paraula en aquestes èpoques sempre es una bona notícia. De fet no es res nou. Es un missatge des de la seva investidura i que s’ha mantingut invariable. El seu argument en forma de complir el mandat electoral de portar Catalunya a les portes de la independència es contundent.
Naturalment, liders de l’oposició com Ines Arrimadas ja ha aprofitat per cantar alló de “fin de ciclo” i reclamar eleccions per diuen tornar a posar seny, curiosament el mateix per exemple que Catalunya si que es Pot reclamava. Cal dir que no se que entén la líder de Ciudadanos per posar seny, jo crec que això es intentar complir amb el contracte amb la ciutadania, una cosa sagrada en democràcia, i que es el que estan fent. Altra cosa es desvirtuar el terme democràtic i deixar els ciutadans amb un nou engany. Curiosa manera d’entendre el sistema, que de totes maneres la seva no presentació en unes futures eleccions constituents no veig que afecti amb res el recorregut actual fins arribar en aquest punt. Tanmateix els Comuns també reclamant aquestes eleccions, encara que depen de com bufi el vent, poden reclamar un referèndum acordat, un unilateral o eleccions, mai se sap, i pel bé del país, aquesta puta i ramoneta actualitzada caldria comença a definir-la pel bé del país i per higiene democràtica.
Pel que fa a la no presentació futura de Puigdemont, obre una línia de candidats en el PDCAT que com diria aquell no crec que ara sigui el tema a debatre. Segurament en clau interna pot ser oportú, però no de cara a l’exterior, centrats en moments transcendentals a la mateixa cantonada. El nom d’Artur Mas ha sortit amb força i te tot el sentit. Tots sabem com ahir feia un any va fer el famós pas al costat encara no sabem a canvi de que i enviat per la CUP amb aquella frase desafortunada de la paperera de la història. De fet al seu favor estaria haver escoltat el clam popular i haver posat rumb cap a l’Estat propi donant el tomb al seu partit per fer la suma que donava via lliure al procés. Un gran pas, també l’organització d’una consulta com el 9N per la qual ara suportarà un judici vergonyos. En el seu passiu, les retallades i un passat en un Govern en un altre context.
Segurament en tindria tot el dret, però també es cert que un nou Estat li caldran nous lideratges, i segurament els actuals podrien fer aquest pas al costat per deixar pas a idees noves, i passats sense cap rémora que pugui embrutar un moment únic per tot el país. En definitiva un país nou.