EL DEBAT DE LA NACIÓ
El dia de la marmota, així podríem qualificar aquesta petició del President Puigdemont per instar Sanchez en la Taula de diàleg a reconèixer Catalunya com a nació. Un bucle que es va repetint com una broma davant la societat catalana.
Sobre això el Ministre del PSC, Salvador Illa ja ha dit que cap problema per part dels socialistes catalans, ja que ho porten dient durant molt de temps, i que ha s’ha de posar damunt la Taula de diàleg, concretant que vol dir exactament. Per part del President ho veuria com un primer pas.
Sembla una broma, però no ho es. Espanya mai ha considerat Catalunya com una nació, evidentment sap que ho es, però senzillament mai pot admetre la consideració que ha patit com en la mateixa Constitució on hi ha diferencia amb el nom de nacionalitat, però sense cap valor real. Sense anar més lluny l’últim Estatut retallat i en vigor, aquesta definició ja va ser passada al Preàmbul, o sigui sense cap valor i amb una formula esperpèntica on deia més o menys que era una consideració del carrer, en definitiva ha buidat de contingut la paraula.
La Taula de diàleg com qualsevol trobada bilateral mai ha estat, ni es d’igual a igual, això seria donar un valor legal a l’interlocutor i mai ho faran. De fet tant Populars com socialistes sempre han avalat això. Com diu Illa, els socialistes catalans han defensat el terme, però no ens diu que ho han fet com una cosa simbòlica i folklòrica, res més, sense cap valor legal o amb el seu significat ple.
Això, es una evidència, i reclamar un cop més això, es la tàctica de seguir marejant la perdiu de voler un reconeixement que mai tindrem de part d’Espanya, sinó es unilateralment per part nostra i un sigui una realitat consolidada.
Per tant, ens podem estalviar la vergonya i entrar en aquest dia de la marmota de peticions de fa 300 anys i que tots sabem que mai seran una realitat, sinó assumim que nomes depenen de nosaltres.