EL DEBAT DE LA LLENGUA OFICIAL
Arrel del manifest Koine a favor del català com a única llengua oficial a la futúra República Catalana, amb la signatura de més de 200 acadèmics i amb l’argument que el bilinguisme porta la substitució del català pel castellà. Aquesta situació s’ha de revertir i convertir el català amb eix integrador de la nostra societat en comparació a la situació que es troba que no es normal per una llengua territorial en el propi territori, fet que ja be del 1714 amb l’entrada del castellà per substituir-lo.
Crec que si es fan les coses bé, la República es propera i ja determinats temes on cal començar a parlar clar i no confondre la gent. Completament dacord amb el català com a única llengua oficial i exigeixo que estigui a la futura Constitució Catalana. La nostra llengua es una, i sempre ha estat així, altra cosa son les llengues que es parlen al carrer o les que han vingut de manera imposada com el castellà via Decret de Nova Planta i fins avui, sense que la historia tregui ni un gram de respecte per aquesta llengua i l’oportunitat de saber-la.
Un estat ha de servir per millorar i vetllar per l’Estat del Benestar del seus ciutadans, oferir els millors serveis i donar les millors oportunitats. Apart ha de ser la garantia de supervivència i desenvolupament de la seva llengua i cultura interiorment i oberta cap al món. En el cas de la nostra República, no hauriem de ser diferents de la normalitat.
Les agressions a la nostra llengua en els últims 300 anys i la política espanyola respecte la mateixa es molt clara i no ha de donar opinions, simplement reflectir dades. Les lleis que nomes protegeixen el castellà, la no oficialitat europea, la seva nul·la difusió, invents de noves llengues per aprimar-la i afeblir-la i un llarg llistat de greuges que no han aconseguit el seu objectiu encara. La seva eliminació o convertir en element simbòlic.
Un nou estat ha de servir per donar-li tota la força i ser aquest eix de convivència que per força ha d’agafar entre totes les llengues que es parlen al nostre territori.
De cap manera vol dir com ens volen vendre el rebuig al castellà, ni una ignorància de la realitat al carrer. Respecte absolut i promoció a l’alçada d’aquesta realitat que tenim. Un altra cosa es l’oficialitat, i aquesta ha de ser pel català com a llengua propia de la nostra cultura, element vertebrador de la nostra identitat i que sobretot no va contra ningú, simplement es el nostre patrimoni, el de tots els catalans i l’hem de preservar en les millors condicions, no en tinc cap dubte.