EL DEBAT DE FONS
En el Debat de Política General a Catalunya, hem vist com es presentaven mesures pel dia a dia i per afavorir precisament aquells que més ho necessiten. La renda mínima de 1000 euros, els 7 mil llocs públics nous de Treball per enfortir les estructures bàsiques de qualsevol societat per posar dos exemples de molts, i una explicació de perquè no podem estirar més els recursos per Educació o Sanitat, dos pilars bàsics sense poder disposar dels nostres recursos.
A l’altre costat els partidaris de “no ho podreu fer”, es a dir PSC, PP i Ciudadanos amb un discurs clarament preparat sense escoltar en molts casos, ja que el tema nacional amb el Referèndum al capdavant va centrar moltes de les seves intervencions, quan en realitat ahir tocaven qüestions socials i que en el discurs del President van ser ben contrastades. No hi ha remei, explicar que no pots fer una cosa, que divideixes a la societat i que no t’ocupes dels problemes reals de la gent, son uns tòpics que amb diferents accents ja son molt mesquins a aquestes alçades i negar la realitat es interessadament curt de mires i contrari a la societat que representen.
Capítol apart amb Catalunya si que es Pot, que sembla viu instal·lada en anys passats i contexts diferents on l’eix dreta i esquerra era cabdal, cosa que ara es residual i defensant un referèndum acordat sense explicar mai que passa si no es pot acordar, barrejar el reconeixement internacional per damunt del mateix referèndum, i atacar uns pressupostos que amb les seves lògiques limitacions estiren tot el que poden donar i sembla demanar una espera eterna, alhora que els que pretenen defensar son condemnats a un patiments sense data límit. Crec que necessiten una evolució que els porti a clarificar les seves posicions i eliminin perjudicis ideològics que ara son secundàries.
Pel que fa la CUP, sembla que el final amb referéndum agafa forma i l’acord serà total, però ara caldria una reflexió sobre un punt clau com es el Pressupost, per responsabilitat i dignitat, crec que poden aportar molts arguments però han de pensar que sense ser cap xec en blanc, sense ell no hi haurà legislatura possible i haurem deixat passar l’oportunitat de les nostres vides sense remei. No es pressing cup com diuen ells, es una dosi de realisme. El moment s’ho val i l’alçada dels nostres representants serà jutjada per la història. Mes que mai fermesa i determinació seran claus per aguantar les embestidas d’un Estat ancorat en el passat i que intentarà evitar les urnes amb tot el que te al seu abast.