EL DEBAT CONSTANT
El debat en política sempre es bo i enriquidor. En el context que ens trobem a Catalunya hi ha un debat principal com es el procés cap a la independència i posteriorment molts d’altres que hi giren al seu voltant abraçats a aquesta revolució social paral·lela o associada amb el mateix procés.
Les forces que es troben desbordades per aquest allau democràtic que demana un canvi de relació amb l’Estat espanyol com per exemple Ciudadanos intenta fer populisme com demanar el compromís per part del Govern catala de la gratuïtat dels llibres de text barrejant el tema amb les inversions per estructures d’Estat. No hi ha dubte que la mesura es política populista, en el context d’una campanya electoral i amb la demagògia de que a les comunitats on son decisius no s’aplica aquesta mesura que demana per Catalunya. Un populisme en tota regla de cara a la galeria.
A l’altre costat trobem la política en majúscules, aquesta es quan es parla de l’eina fonamental per destinar els recursos com son els Pressupostos. Els presentats pel Govern de moment es troben amb l’esmena a la totalitat del seus socis i compromesos amb el procés. Cal dir que penso que novament es una manera de marcar perfil en clau de partit com ja hem vist en altres episodi i que finalment hi haurà un acord que no crei encara més tensions de les ja existents i que la ciutadania, sobretot la mobilitzada des de fa 4 anys en benefici de la Catalunya independent no entendria pas.
Precisament pels càlculs que cap partit deixa escapar per les seves accions, la CUP hauria de valorar que significaria un veto als últims pressupostos autonòmics en un procés cap a la independència. Segurament res de bo. Demanen entre d’altres coses incloure aquells impostos anul·lats pel TC. Saben perfectament que això seria senzillament un frau i no ens porta enlloc, més enllà de certificar una autoengany. Crec que hi ha un pla de xoc social acordat i aquest depén en gran mesura d’aquests números, al mateix temps que anem avançant en la desconnexió definitiva. Senzillament es això.
La ciutadania sempre amb l’alarma posada quedaria astorada amb un trencament per aquesta causa i perdre la possibilitat d’arribar a complir el somni. Seria un nou fracàs d’una nació que ja no es pot permetre més derrotes si vol sobreviure i encarar el futur amb totes les opcions. Caldria pensar que en una democràcia la majoria marca la línia, i sembla que alguns no ho han entés, però encara hi confiem i ho farem fins al final.