EL DE SEMPRE
Ens va visitar a Barcelona Susana Diaz amb la seva campanya per liderar el PSOE, i va deixar clar que entre la visita de Soraya a Tarragona i la seva, poques diferències argumentals hi trobariem.
Va treure a passejar tots els tòpics i insults contra la població catalana i el procés. Ens diu que no hi haurà referèndum, i tots ho sabem ja que seria fora de la llei, us sona aquest argument en boca del Govern Popular dia si i dia també. Ha relacionat els partit catalans independentistes i els seus liders amb la corrupció i el desig de fugir a un nou Estat. El hit de la sobirania també ha tingut cabuda, ja que pertany a tots els espanyols, i fins hi tot els auguris de desastre absolut pel nostre territori si culmina el camí engegat.
Cal dir en primer lloc que Diaz no se li coneix feina que no sigui amb càrrecs proporcionats pel seu partit, cosa que ja es un bon currículum per començar i que lliga molt bé amb aquesta classe política que ha oblidat el servei a la ciutadania per viure de la mateixa. El seu cinisme es de grans proporcions, les dosis de catalanofòbia que li supuren pels seus discursos fan veure la seva poca qualitat democràtica, i alhora les seves acusacions de corrupció als Populars no amaguen el major cas de corrupció sota el seu mandat andalús amb els EROS, i la seva posició favorable precisament a donar suport al Govern Popular i rebutjar una alternativa que era possible i coherent, però que implicava reconèixer que la democràcia no te fronteres i que Catalunya havia de decidir el seu futur, massa per ella.
Els seus arguments contra el procés català no tenen cap diferència amb els seus companys Populars augurant desastres que cap analista econòmic independent certifica i cap cas en el món hi dona cobertura. Sap el que tots sabem i que curiosament no ho sabem ni nosaltres. No serà que els seus desitjos es confonen amb la realitat, i que no s’imagina la supervivència andalusa tal com la coneixem sense les generoses aportacions catalanes. Barreja independència i corrupció, com si fossin sinònims, oblidant els nombrosos casos del seu partit que naturalment amaga. Com es normal parla de la sobirania i no ens reconeix, pretenent que tothom decideixi per nosaltres, en un cas únic al món, i deixant en evidència que a casa meva el color de la paret del menjador el decideixo jo i no la comunitat de veis.
En definitiva, aquesta Espanya de la que volem fugir i dos partits com dues gotes bessones en un sistema podrit i uns líder amb la cantarella que podriem justificar com el de sempre.