ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL DARRER PARANY

Els arguments de l’Estat i dels enemics de la democràcia o del dret a decidir dels catalans amb les garanties que ens atorgarem, i no amb aquelles que ens demanen i depenen precisament del que ens nega la possibilitat, te un nou missatge per aturar el procés. El no convenciment del Govern català i la seva crisi interna.

Arran de la destitució de Baiget per discrepar de la línia del mateix, i per tant perdre la confiança del president, per terra, mar i aire amb ajut dels mitjans afins intenten destruir la cohesió interna i el convenciment del Referèndum. Ahir mateix Soraya Sáenz de Santamaria ens deia que el Govern Català ja no esta convençut amb el Referèndum i que alguns consellers no s’atreveixen a dir en públic el que pensen en privat. El mateix insinuen Arrimadas, Iceta o Albiol posant damunt la taula discrepàncies entre els partits per arribar a un mateix objectiu.

Cal dir en primer lloc, que davant un projecte tant gran, es raonable que hi hagi dubte en alguns moments i discrepàncies entre els mateixos partits, una cosa sembla inevitable en tot el procés. De fet des del PDCAT es queixen de rebre tots els cops i des d’Esquerra sembla que nomes van recollint els premis sense arriscar el mateix. De totes maneres i partits a banda amb les seves tàctiques mesquines, ja que ara toca país i prou. Crec que la destitució del Conseller es un avís per navegants, però no ha de generar cap fractura. De fet l’hora de la veritat s’acosta i si algú no es veu en cor d’assumir la responsabilitat i les possibles conseqüències encara es a temps de fer un pas enrere legitim. Per la resta crec que amb tots els matisos que vulguem, l’objectiu es compartit i el lideratge del President Puigdemont acceptat.

Un cop més es demostra com el joc brut seguirà fins al final i no podem caure en aquests paranys interessat i intentar sempre llegir entre línies per arribar a la realitat. Aquesta diu que si el 7 d’agost no es dissol el Parlament i es convoquen eleccions autonòmiques, es a dir 54 dies abans com marca la llei, un dels grans arguments per fer caure el procés haurà passat de llarg i demostrat que era una intoxicació més, i així anirà succeint amb altres falsos arguments, amb tics que no canvien com saber i atorgar-se el que pensen els altres, tot un misteri.

En definitiva, i com es diu, el temps posarà a tothom al seu lloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.