EL CROISSANT SEGUEIX
Ahir un cop més vam poder veure una nova genialitat al programa Polónia en format del famós gag del croissant de xocolata, ara amb l’Anna Gabriel com a protagonista i el context del seu veto als pressupostos. Una parodia que al final reflecteix la crua realitat d’una formació com diuen antisistema, però que en el fons aplica molts dels metodes de l’anomenada vella política. Els seus diputats no son auténtics representants ja que no poden fer aquesta funció, son com una simple corretja transmissió sense autonomia propia, apart tampoc apliquen la llibertat de vot individual que seria un pas endavant democràticament parlant, i així podríem seguir arriban a la conclusió de que molts cops l’anomenada nova política s’assembla massa a la que ja coneixem.
Sóc de l’opinió que les persones escollides tenen un mandat clar: el programa electoral.
Les persones que fan ús de la seva llibertat individual a l’hora de votar són els electors. Els elegits, a l’hora de votar en seu parlamentària, haurien de seguir les directrius programàtiques, pas les de la seva propia i individual opinió. No hem d’oblidar que els escollits en alguna votació són servs i criats de la lliure voluntat sorgida de les urnes.
Si algú vol anar “per lliure” ho té molt fácil: que crei una llista electoral pròpia o que es presenti a algunes eleccions que determinen per ser cap d’Estat o president.
Atentament
Crec que el tema del diputat del barri o districte es la solució per aquesta mancança democràtica.
Salutacions
Albert