EL COST D’UNA VIDA
La resposta de Clara Ponsatí, per la pregunta d’una periodista interessada sobre si la independència catalana valia una sola vida humana. La resposta va ser valenta, amb un si, i cal dir que ja era hora que algú sortis de la idea del politicament correcte, de la falsedat infinita i de la hipocresia continuada.
La meva resposta també seria un sí. De fet i per no quedar com un assassí insensible ho hauria d’explicar i matisar tal com va fer Ponsatí i crec que es prou lògic. Si posem les vides centrades amb persones humanes evidentment que son el més important i s’han de preservar nomes faltaria. Ara bé, no parlem d’aixó, parlem d’un col·lectiu de persones amb un objectiu d’alliberament respecte un altre, i això en trobariem milers de casos durant la història del planeta i la gran majoria per no dir totes han tingut un cost amb vides, cosa que ens hauria de fer reflexionar.
En el cas concret de Catalunya, el procès d’autodeterminació d’un Estat com Espanya tots sabem que mai serà pacífic, i comportarà riscos evidents, ja que aquest com tots sabem te una llarga història al darrera i una manca de valors democràtics sense dubtes, alhora un nacionalisme i un sistema que deixa la vida humana en res, com en l’època moderna la creació dels GAL per exemple o el blanqueig dels crims del franquisme i la protecció dels seus col·laboradors fins al dia d’avui. De fet l’actuació el dia 1 d’octubre del 2017 amb l’us indiscriminat de la violència en nom de la falsa justícia ja ens dona idea del seu tarannà. El dia de la proclamació al Parlament o millor dit de la rendició absoluta catalana, segurament si els nostres no ens haguessin enganyat sense res preparat i sense cap intenció de tirar endavant, hauriem vist la repressió violenta sobre la població catalana. Hi podia haver morts, no ho podem saber però era una possibilitat. Llavors la decisió es si vols realment aquell projecte o no. Si no estas disposat a assumir els riscos, es com tot, millor quedar-se a casa i no enganyar a tota una societat amb banys de sang imaginaris com excusa de la teva hipocresia.
Evidentment dir que cap causa val una vida, es una frase dita des del poder i per aquells que mai volen que canvii res. Es curiós que aquells que ens podien dir això, ara envien armes a Ucraïna per exemple, es veu que aquí si que es licit sacrificar vides. La hipocresia del poder es tant gran que no te aturador.
Per tant, si, no es desitjable, però val una vida, ja que per l’altre costat no els importarà el cost d’aquestes vides, i seran per una causa que ells consideren per sobre, i aquí ja no plantejaran la pregunta.