ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CONSELLER I LES CONCLUSIONS

En seu parlamentària i arrel de la polèmica pel 25% de castellà a les escoles catalanes i deixar tocat de mort la immersió lingüística, que de fet ja no gaudia de gaire bona salut, va i ens diu que nomes es pot protegir l’immersió amb un Estat propi.

No hi ha dubte que a l’escola de Canet van quedar amb un pam de nas quan els va dir que la Generalitat no hi podia fer res ja que la família va anar als jutjats contra la direcció del centre i no contra la mateixa Institució. Desprès d’aquestes declaracions vergonyoses, ara arriba al rovell de l’ou de la qüestió, allò que tots sabem, allò que pocs diuen, però que en el fons ho tenen clar, que sense independència i un Estat propi no podem protegir en aquest cas la llengua, però ho podríem ampliar a gairebé la resta de temes socials i nacionals.

Una gran veritat, però que dita veient el context i la direcció d’aquest Govern sona a burla infinita a la societat catalana. Aquest Govern, com altres no els preocupa la llengua, ho han demostrat, i ho han fet des del primer dia que aprovant el sistema d’immersió lingüistica que com a mínim havia de deixar respirar la llengua a les escoles, instituts i universitats, ja que en gairebé tota la resta d’àmbits la desprotecció es total i les xifres així ho avalen, com deia mai s’han preocupat pel seu compliment estricte, i aquest s’ha anat denigrant, convertint en molts llocs el sistema en pura façana, quan la realitat era un altre que ningú s’atrevia a controlar com era el seu deure. Posteriorment i davant la multitud d’atacs a la mateixa, de fet des da fa 300 anys, cap resposta, i si col·laboració amb diversos Governs espanyols com si tal cosa, com ara veiem l’exemple d’Esquerra, i quan les caretes havien d’anar al terra el 2017 i amb la independència a tocar, parlant de Constitució Catalana, tots els partits defensant el castellà com a llengua oficial, o sigui que la frase del Conseller d’Educació en aquest cas quedaria en entredit si la intenció es que tot segueixi igual per no defensar la nostra llengua com fan tots els Estats del món, menys una excepció que havia de ser el nostre.

Per tant, si no es vol defensar la llengua, columna vertebral de la identitat del país, ni tampoc el vot del ciutadà com veurem amb la futura presa de cadira a Pau Juvillà, tal com ja va passar amb el President Torra, la sobirania queda reduïda a zero i la necessitat d’aquestes institucions també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.