ALBERT CORTES MONSERRAT

Per un casteller com jo, no podia deixar de banda la oportunitat d’escriure les meves impressions de la cita bianual de Tarragona, i deixar per un dia que les opinions politiques descansin en el bloc.

Avui es un d’aquells dies que et despertes amb un cuquet a la panxa que no para de fer-te la punyeta, i que et provoca un pessigolleig que poc a poc vas arrossegant de tota la setmana anterior, i que s’actualitza a cada assaig previ realitzat.

Finalment arriba el dia que has esperat dos llargs anys, i on els castells canvien la seva dimensió habitual d’exhibició per ser una competició on tot s’hi val per guanyar, i en una plaça taurina que amb remodelacions noves de trinca no son les habituals del fet casteller, que transmet amb mes intensitat les seves emocions amb places mes petites i recollides com la meva plaça preferida, que no pot ser d’altra que la vallenca plaça del Blat.

Tot hi així la amalgama de coloraines de les diferents camises de les colles, i la gran quantitat de públic acaben de posar a to qualsevol emoció que es guardi a dins, i amb el toc de la primera gralla els nervis desapareixen per art de màgia i la concentració es màxima en cada construcció de gran dificultat.

Aquesta edició ha viscut grans castells, i els grans triomfadors han estat els Castellers de Vilafranca un cop mes, i que amb una exhibició de traca i mocador com poques se n’havien vist fins ara han dominat els grans castells folrats i emmanillats com el 4/9 f i ag. i el 1/8 f i m. així com les construccions netes o de castellers com el 2/8 i 4/9 ,demostrant la seva incontestable supremacia castellera, i on en els últims anys camina un parell de pases per davant de les altres colles capdavanteres dominant tots els papers de l’auca.

De la meva colla, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i mal que em pesi diria que s’han carregat dos grans castells com el 1/8 f i m. de sortida que ja denotava una falta de confiança en les altres construccions de mes puntuació, i un 5/9 f. que amb un pel mes de sort es podien haver descarregat, i per finalitzar i amb el concurs fora de l’abast s’ha intentat un 4/9 f i ag. que francament ha evidenciat les mancances, i la recuperació d’errades de concursos passats amb intents que no han arribat enlloc.

Per quart cop seguit el concurs vola cap el Penedès, i això hauria de fer analitzar  que ja coses que no es fan prou be, i que s’han de millorar si es vol tornar a la joia del 2000, i recuperar aquesta màgia que la colla desprenia en situacions límit però amb un assaig i una organització al darrere que provocava aquesta fe il·limitada  en cada castell.

Pel que fa a la resta de colles hi hagut decepcions com el 5/9 f. de la Joves Vallenca, i sorpreses com els Castellers de Lleida amb 3 castells de 8 pisos, i els Castellers de Sants amb el seu primer castell de 9.

En definitiva el concurs ja s’ha acabat, i les il·lusions ja estan dipositades en el 2010, on la reflexió i l’anàlisi en profunditat aplicant les correccions oportunes han de fer aspirar a trencar la hegemonia verda.