EL COM ES IMPORTANT
Davant les picabaralles i la visió de curta volada dels nostres partits. Un cop resolt el qui que ens va fer estar entretinguts 3 llargs mesos passant vergonya aliena i perquè no dir-ho fent el ridícul, ara és urgent definir el com. No podem sentir vint versions diferents d’un mateix final. Cal triar entre les diferents opcions com diu en Salvador Cot i ser coherent amb la decisió fins al final. La més ideal seria un referèndum, però malauradament sembla inviable i potser hauriem de decidir un cop arribat a la conclusió descartar l’opció i agafar la que sigui més realista sense donar més tombs amb la perdua de credibilitat que suposa.
A la independència, com?
Salvador Cot
El moment és delicat. Hi ha, com a mínim, quatre “coms” diferents sobre la manera de resoldre el pas de la comunitat autònoma catalana a un estat amb reconeixement internacional. Sintetitzant-ho molt, Junts pel Sí considera que cal tirar endavant un procediment civil que desembocarà, al final, en unes eleccions constituents que, més tard, posaran a referèndum un bloc constitucional. La independència serà allò. En segon lloc, la CUP segueix més o menys el mateix itinerari, però amb una diferència molt substancial: Les eleccions subsegüents serviran per declarar la independència, no pas per redactar una Constitució que, de fet, ja s’haurà concretat pel procediment civil anterior. El referèndum posterior, per tant, el convocaria una República ja independent.
Encara hi ha l’opció de l’entorn Colau, que sembla inclinar-se per un pacte intern entre les forces catalanes que torni a intentar el pacte amb Madrid per a un referèndum vinculant. I fins i tot hi ha veus dins del PSC que estarien d’acord a acceptar una consulta per a una reforma constitucional a tot l’estat que, en cas de no obtenir un suport suficient a Catalunya, derivés en un referèndum a la quebequesa.
Tot plegat, un desgavell molt difícil de gestionar políticament. O sigui que és important que hi hagi un acord com a mínim entre JxS i la CUP, amb interlocució amb l’àmbit Colau. No és qüestió de matisos, sinó d’efectivitat i, sobretot, credibilitat.