EL CINISME D’UN ESTAT AUTORITARI
A la sessió de Control a Madrid ahir Pedro Sanchez ens diu que la ciutadania demanda un Govern del PSC i els Comuns. Apart i desprès de tant de temps ens torna a dir que el problema a Catalunya no es polític, sinó de convivència entre una part de la ciutadania i un altra.
Aquest cinisme autoritari i demagògic es irrespirable. Tot es possible per la validació de bona part del relat des de Catalunya i les actuacions de la seva classe política. Si de veritat es vol anar endavant amb els mandats de la ciutadania hem de començar a dir les coses pel seu nom i posar cadascú al seu lloc. Dir que el PSC o Podemos son partits del que anomenem Esquerres son afirmacions molt lleugeres quan desprès de més d’un any de Govern a Madrid no han estat capaços de tombar la Llei Mordassa per exemple, quan els seus fiscals segueixen amb la persecució criminal contra els nostres presos polítics, quan avalen la repressió com a fòrmula a Catalunya, quan segueixen negant la naturalesa política del conflicte a Catalunya, cosa que evidentment hauria de fer inviable qualsevol farsa de Taula de diàleg i quan permeten la corrupció de la monarquia augmentant el seu pressupost com a premi, i es queden tant amples amb les decisions judicials que ahir portaven a presó a Hasel i deixaven la llibertat d’expressiò en res entre moltes altres coses.
Això no es esquerra, no es cap tipus de progresisme, això es règim caduc del 78 on l’autoritarisme i una estructura hereva del franquisme segueix sense evolucionar dirigeixi qui dirigeixi el Govern espanyol. De fet VOX es la coartada perfecte per blanquejar uns partits que no passarien cap cotó democràtic enlloc civilitzat.
Davant aquest cinisme i 72 hores desprès de les Eleccions els partits independentistes no s’han tancat a parlar i pactar un full de ruta compartit. No ho han fet perquè alguns han comprat el relat i segueixen obviant els mandats de la ciutadania que al mode de Sanchez tergiversen amb escarafalls de polítiques socials que saben perfectament que sense un Estat propi no seran possibles per lloables que semblin.
Un engany que veiem com per exemple a les xarxes els trols corresponents de cada partit segueixen desacreditant als que haurien de ser els seus companys de viatge sense contemplacions, mentrestant la societat catalana segueix veient com se li nega el protagonisme central que mai ha de perdre en una democràcia i els seus mandats son bandejats matusserament sense contemplacions patint aquest Estat autoritari.