EL CINISME DELS QUE CRIDEN CONTRA L’AMNISTIA
Avui ha quedat aprovada l’amnistia, no era el meu desig número 1, però vists com ha anat el frau dels nostres partits i com a derivat la situació amb la paranoia espanyola a tota màquina com a eina repressiva, pot ser un alleujament per moltes persones i això sempre serà una bona notícia.
De totes maneres veiem com Ayuso ja ha anunciat que durà la llei al Constitucional, la titlla de la llei més corrupta en dècades, trencament de l’Estat de dret i de la igualtat entre tots els espanyols, brama contra no crear un Estat de privilegis i d’un dia nefast per la democràcia espanyola. A la mateixa cambra on s’ha aprovat hem escoltat sobretot de l’extrema dreta de VOX molts més atacs contra la llei, igual que dels Populars. Fins hi tot els fiscals del Procès han avançat un informe sobre la dubtosa aplicació de la mateixa llei, cosa que Esquerra i Junts ja han denunciat dient que la propera etapa serà el referèndum.
Caldria dir a Ayuso i companyia que no han tingut mai cap problema amb l’amnistia dels assassins del franquisme i d’una llei de punt final que els va deixar lliures de qualsevol de les atrocitats comeses en forma d’assassinats, tortures, extorsions i una llarga llista tacada de sang, en canvi el que trenca el nul estat de dret espanyol son uns polítics que van intentar implementar allò pel que es van presentar a les institucions i on van gaudir del suport majoritàri de la societat, ho van intentar pactar de totes les maneres i finalment ho van deixar en mans de la gent amb el seu vot sota les porres espanyoles. Donar la veu a la ciutadania trenca Espanya i la democràcia, en canvi el règim del terror és la normalitat espanyola. Crec que sobren més arguments amb aquests enyorats d’un règim que segueix ben viu, ja que va dirigir i segueix a l’ombra del poder com si res.
Pel que fa als nostres partits, prou de fer el ridícul parlant de la propera ètapa del referèndum, quan saben que això no passarà, i dins Espanya és impossible, com deia es va intentar totes les vies legals espanyoles, i totes van ser rebutjades, i sempre ha estat una línia vermella que lògicament trencaria el lema principal “Una grande y libre” que segueix regint aquesta democràcia de fireta que Espanya ens vol vendre com un referent.
Les vergonyes amb el repte català han quedat prou despullades davant el món, per seguir enganyant a la societat catalana sense vergonya.