EL CINISME DEL SEU PROJECTE DE PAÍS
Aquest cap de setmana Yolanda Diaz, Oltra, Coulau, Hamed i Garcia feien un acte on explicaven el seu projecte de país per part d’aquestes cinc dones. Com les han anomenat 5 lideratges d’esquerra i feministes per fer noves polítiques.
Parlen que es el començament d’alguna cosa meravellosa. Diuen d’una nova forma de fer política allunyada del soroll i fartes de la crispació, on escoltar ha de ser el principal per fer el dialeg. Han passat de puntetes per les contradiccions de Podemos dins el Govern del PSOE i han reafirmat les seves polítiques feministes i enfortint els serveis socials. Parlen d’enfortir la democràcia per damunt de tot i de les institucions per canviar la vida de la gent. Colau per la seva banda diur que hem d’oblidar la batalla de les sigles per un projecte de país.
El cinisme no te límits, aquestes 5 dones d’entrada ja presenten això com una dada important i cabdal amb una mena de superioritat moral lligada al sexe intolerable. No ens parlen d’igualtat, ens parlen de la dona per damunt de tot, equiparant llavors aquest feminisme mal entès com un masclisme al que diuen combatre. Parlen de nova forma de fer política, quan el moviment Podemos va neixer de la revolució del 15 M amb unes inquietuds que ho podien canviar tot i han acabat al llarg del temps en un partit més del sistema amb els mateixos tics que aquells que criticavent. Suposo que per nova política no es deuen referir canviar uns feixistes del TC per uns altres, quan han tingut l’oportunitat de plantar-se, però no ho han fet i son tant culpables com la resta. De fet aquesta suposada esquerra que gasten, quan han tingut responsabilitats de Govern com a Madrid ja hem vist on ens porta i que allunyada està del que seria l’esquerra, amb exemples com la llei mordassa o altres posades per la dreta i que simplement matisaran per seguir igual.
Parlen d’enfortir la democràcia, quan no han donat suport a Catalunya a la revolució de la ciutadania que va culminar el dia 1 d’octubre del 2017, governant amb els botxins i acceptant la repressió i la imposició per damunt de la paraula de la ciutadania, aquest enfortiment del sistema precisament no es de la democràcia i per suposat no canviarà mai la vida de la gent. Tanmateix Colau per exemple que ja parla de no fixar les sigles apuntant segurament el seu no destí desprès del seu catastrofic pas per l’Ajuntament de Barcelona i buscant nova ocupació per seguir vivint del sistema sense vergonya.
Si aquests personatges han de fer un nou projecte de país, anem arreglats.