EL CINISME DEL DRET INTERNACIONAL
Arrel de l’operació militar americana a Veneçuela i el segrest del seu President, escoltem apel·lacions a respectar l’ordre i el dret internacional com si mai haguessin existit.
Efectivament, aquestes crides a les resolucions de l’ONU, a la violació del dret internacional que ens hauria de protegir i que evidentment no permet l’invasió d’un Estat per un altre i molt menys el segrest del seu President per jutjar-lo en territori propi son paper mullat.
La realitat del món per si algú encara vivia en un altre planeta, es que des de fa moltes decades dues potències dominen el món, ara podriem afegir la Xina com a tercera i concentra el poder militar més important que podria destruir molts cops el planeta i per tant qualsevol intent serios d’ordre internacional entre les nacions del món queda en una anècdota i sempre amb un ull mirant els interessos d’aquestes super potències que fan i desfan quan els seus interessos ho demanen i passen per sobre de qualsevol legalitat de pa sucat amb oli. A partir d’aquí podem fer volar coloms i apel·lar a un ordre que no existeix, ni mai ha existit. En tenim molts exemples com Iraq, Ucraïna, Veneçuela i una llarga llista que nomes depèn dels interessos del moment i del mandatari més o menys atrevit d’aquests amos del món ens agradi o no.
El dret internacional seria perfecte com a metode de convivència si tothom fos igual, amb les mateixes condicions i tots sabem que això no és així, per tant ja està viciat d’origen sense remei. La democràcia no es pot lloar per un costat i rebutjar quan no interessa i tant Maduro com Trump han estat escollits pel poble, rumors de frau a banda i per tant tothom sabia com actuarien sense excusa. La legitimitat ens l’hauriem de donar entre tots, malauradament aquesta se l’otorga el mateix que la trenca com veiem cada dia.
El cinisme va per bandes i depenent del que interessa, Espanya per exemple veu legítim enviar les forces policials a utilitzar la violència indiscriminada contra la gent indefensa amb un vot a les mans a Catalunya, però no ho veu per l’acció de Trump. Fa jugar per exemple partits esportius contra equips israelians a porta tancada, però participa en les mateixes competicions amb ells i ara per exemple amb Estats Units com si res.
La clau, és l’interés del sistema en cada moment i el relat que es vol vendre a la població, i aquest normalment és molt allunyat i provoca els ridícula d’una classe política cada cop més mediocre i manipuladora.
El cinisme del dret internacional.