EL CINISME DEL BORBÓ
El discurs en el Parlament Europeu per part del rei espanyol ha estat totalment parcial i esbiaixat. El que teòricament es diu rei de tots els espanyols, ha demostrat que nomes es d’una part, ja que l’altra no entra en els seus plans. La seva funció d’arbitratge neutral per resoldre conflictes interns ha saltat pels aires amb un discurs d’un cinisme fora de mida i una falta de respecte en aquest cas per Catalunya.
Ha falsejat la realitat obviant el 27S, menyspreant la llengua catalana i defensant la unitat d’Espanya per damunt de la democràcia. Diu que Europa s’ha construit sobre la voluntat de sumar i no restar, de ser solidaris, obviant la complexitat del seu mateix Estat. Diu que ja es pot comptar amb una Espanya unida i orgullosa de la seva diversitat i respectuosa amb l’Estat de dret. S’ha atrevit a definir la Constitució com un gran símbol i referent de la llibertat dels pobles. Per últim diu que aquesta protegeix les diverses cultures, llengues i tradicions i consagra el pluralisme polític.
Cal tenir molta barra o poca vergonya per fer un discurs així en una realitat imaginaria i imposada sense comptar amb la societat. De fet la reialesa ja es una mica això. Europa s’ha construit de formes molt diferents i en el seu interior hi ha hagut molts canvis, ja que cada territori i Estat te les seves especificacións i nomes cal veure la configuració actual i la de fa uns anys, una evolució constant amb naixements de diversos Estats, particions d’altres o incorporacions com l’Alemanya de l’Est per posar uns exemples. Tot això també suma i no nomes de la manera que ho veu el Rei espanyol. La famosa solidaritat es voluntaria no obligada, llavors ja no es solidaritat, es tot un altra cosa, no confonguem al personal. Espanya mai ha reconegut la seva diversitat i per suposat no en te cap orgull, al llarg de la seva historia ha intentat destruir qualsevol realitat que discuteixi el pensament únic que la regeix. Posar la Constitució com exemple de llibertat ja es de riure per no plorar. No ha vist el que ha passat a Catalunya els últims 5 anys, que es pensa que Europa viu en un altre planeta desdibuixant la realitat tant barroerament. Per cert la llengua catalana ha estat combatuda i vetada com a tal a la Unió Europea per l’Estat espanyol, que ha arribat a inventar llengues com el lapao o el valencià per afeblir-la. Aquest es el respecte real i plural espanyol.
En definitiva un paper trist que simplement busca seguir la campanya de recollir aliats pel moment que s’acosta i amb la mentida dubto algú caigui en el parany. Aquest es el rei de tots els espanyols, protegint nomes una part.