ALBERT CORTES MONSERRAT

Els anàlisis de les eleccions europees tornen a deixar a la vista de tothom, que des de la part espanyola es segueix igual. Cospedal nega l’avenç de l’independentisme i parla d’un toc d’atenció al President Mas. Camacho diu que 1200000 vots sobre 7500000 catalans no significa res i Navarro parla de segones eleccions plebiscitàries perdudes pel President. Com es pot comprovar la ceguesa no te límits, per tant cap pas enrere.

Efectivament, Cospedal no veu cap avenç ja que 1500000 vots pels partits favorables a la consulta son menys que les passades eleccions al Parlament, i donen aquest toc d’atenció a Mas per abandonar la seva deriva independentista. En canvi la caiguda dels Populars ho atribueix a l’abstenció. Una pèrdua de 100000 vots catalans que ho compara com en altres llocs de l’Estat i amb la responsabilitat com a partit d’evitar la separació catalana. Alhora nega la fi del bipartidisme, ja que el ciutadà no entèn que el vot a les europees afecta a decisions de l’Estat cada dia. El ministre Margallo diu que la consulta no es produïra, ni es proclamarà cap independència i es dona suport amb l’abstenció per menystenir els resultats.

No hi ha més cec que aquell que no vol veure, i allà on els arguments no arriben i les febleses democràtiques queden al descobert, les bajanades i el cinisme son la solució.

Cospedal compara dos eleccions que sap totalment diferents, unes properes i de país amb les Europees. No esmenta l’augment de 10 punts de participació com si no fos important, i veu un toc d’atenció a un partit de govern amb tot el que això suposa que augmenta amb 100000 vots i que es queda a molt poca distància del guanyador a Catalunya, per la mateixa regla no ens diu res del toc d’atenció a Rajoy que perd bous i esquelles encara que mantè la primera posició. Perdre els vots perduts no ho considera important, més de 8 punts a Catalunya i per no assumir responsabilitat culpa l’abstenció, francament patètic. Ja arriba a l’insult a la població que els culpa de no entendre aquestes eleccions i provocar la caiguda del bipartidisme, tot un crack.

Camacho no es vol quedar enrere i compara el vot dels partits pro consulta amb la població total, cosa esperpèntica, i més quan no ho fa amb els 4 milions de vots populars a l’Estat amb els 47 milions d’espanyols, curiosa manera de no assumir tampoc cap responsabilitat. Caldria explicar-li que la democràcia porta que el poble escull els seus representants, i tothom en te oportunitat,qui no ho fa,simplement accepta el resultat i prou.

Margallo torna a negar la consulta i les seves conseqüències, potser caldria preguntar com pensa impedir aquest fet. Com pensa justificar internacionalment prohibir la democràcia en un estat democràtic, i de pas si ho fa que expliqui la diferència entre aquesta i una dictadura.

Navarro, segueix sense deixar el seu càrrec i parla d’unes plebiscitàries que no han existit i un càstig a un president que ha guanyat vots, i li diu un que ha perdut la meitat de vots pel camí, tota una paradoxa.

En definitiva, el cinisme i la ceguesa que no s’acaba. Ni un pas enrere.