EL CINISME DE CUNILLERA
La delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ens diu que no sap de que parla la Generalitat quan reclama a Pedro Sanchez el retorn de les seves competències amb un exercici de cinisme i mediocritat insultant francament insuportable.
Efectivament, defensa que Sanitat, Benestar Social i Seguretat Ciutadana segueixen estan en mans de la Generalitat, i que l’Estat nomes les tutela com marca l’Estat d’Alarma. També ens diu que l’Estat escolta les Comunitats Autonomes i després pren decisions globals, una gestió coordinada asimètrica. Hi acaba dient que si no anem junts no ens en sortirem, ja que el virus no coneix de fronteres, ni ideologies, es una baralla de tots.
Una cosa es fer el paper que li ha tocat, i l’altre aquesta burla a la ciutadania des del seu carrec. Si no sap de que parla la Generalitat hauria de dimitir immediatament o declarar la seva incapacitat per exercir les seves funcions bàsicament repressives de l’Estat a Catalunya des del seu nacionalisme ultra que també representa el seu partit.
Tots sabem i hem vist com des de que es va presentar l’Estat d’Alarma es van presentar 3 ministres que assumien les competències fins ara en mans de les autonomies, es un fet i bàsicament les han exercit sense més. El que fan les comunitats es executar aquestes ordres de Madrid, això no es gaudir de les competències es sevir la veu de l’amo, concretament la que ella serveix amb devoció.
Dir que nomes en te la tutela es una burla macabra que denota el seu baix perfil com a política. Alhora escoltar els dissabtes la compareixença de Sanchez anunciant mesures que evidentment no han estat consultades amb les comunitats i posteriorment anunciar-les en la video conferència amb els presidents autonòmics, no es escoltar, ni tant sols valorar, es imposar i explicar que es diferent. Res de nou amb la recepts hispanica de sempre.
Per acabar repeteix el mantra de que ho hem de fer junts i que el virus no coneix fronteres ni ideologies, ignorant exemples clars com Alemanya a nivell mundial on per sentit comú es veu que la gestió de pròximitat sempre es més eficaç que la visió global a 600 quilòmetres de distància i marcada per la “una grande y libre”, que això es veu que no es barrejar ideologies i fronteres.
De fet, la Teresa Cunillera, es l’exemple de la funcionaria gris al servei d’un projecte anomenat Espanya que poc te a veure amb els diferents territoris i molt menys amb les persones, un gran cinisme.