EL CATALANISME PER AMAGAR EL SIGNIFICAT
Ahir hi va haver un col·loqui en un acte en motiu del 45 aniversari de la JNC, amb el catalanisme com a fil conductor i la presència dels presidents Montilla,Aragonès, Mas i Puigdemont (aquest darrer per videoconferència) per vergonya de la justícia espanyola i la democràcia en general.
El catalanisme vist pels quatre, aprovació de l’Estatut del 2006 per part de Montilla defensant unitat del mateix per avançar, la consulta del 9N tot un repte per la societat catalana per part d’en Mas, el referèndum de l’1 O que havia de marcar la independència del país i que va acabar com tots sabem per part de Puigdemont i la negociació amb el Govern de Pedro Sanchez per part d’Aragonès, i una absència per motius de salut com és el President Pujol, peça clau per la reconstrucció de la nostra identitat desprès de la mort del Dictador. Des de la pantalla el president a l’exili parla del repte pendent de la llibertat i que sense aquesta no es pot anar endavant amb progrès social, cultural o econòmic i dins l’Estat espanyol tot això no es pot garantir. Aragonès ha parlat de majors quotes de llibertat política. Montilla parla del catalanisme util a poble que sigui transversal i fort per obtenir les màxime quotes d’autogobern i ha defensat l’Estatut malgrat les greus retallades. Mas parla d’escoltar el clam del poble i traslladar-lo a la política en referència al 9N. Aragonès defensa les negociacions que han tensat les costures de l’Estat i Puigdemont parla de la victòria a Europa per la llei d’amnistia que els tribunals espanyols no han aplicat en la seva totalitat.
La conclusió es que el catalanisme com moltes altres paraules ha perdut significat, ja que qualsevol partit que ens representa al Parlament hauria de tenir com a prioritat la defensa de Catalunya i els seus ciutadans, sigui de le ideològia que sigui, i això inclou el màxim benestar que nomes es pot obtenir amb el màxim poder per un mateix per poder exercir sense intervenció d’altres parts. De fet la independència hauria de ser objectiu final de tots no com a rebuig a ningú sinó a favor de. No es pot validar viure pitjor o no aprofitar el teu potencial per esta sota el paraigues d’un segon que te el poder i dir que ets catalanista. A Montilla li diria que l’Estatut del 2006 és un gran exemple del que es estar sota Espanya, una vergonya política que no va ser cap avenç i va provocar el prou de la societat i el començament del procès. A Mas li diria que el 9N va ser un triomf però era el que va quedar de propostes més ambicioses i retallades per la pressió estatal, Aragonès no cal dir que desprès de tot el passat negociar amb els del 155 sense cap poder real i sense resultat no porta enlloc i per últim Puigdemont defensant la llibertat com eina per obtenir el progrès cosa que no devia pensar alhora d’aplicar el resultat del referèndum fins al final per aconseguir-lo i acabar com va acabar amb el poble deixat a la seva sort.
Com deia si les paraules canvien el significat acaben significant res.