EL CATALANISME DE CURTA VOLADA
A les ultimes hores tenim tres bons exemples d’actituds i fets què no fan res més què perpetuar la desafecció de la població a la classe política, i la poca ambició què s’acaba concretament a l’Estat Espanyol sense contemplar cap mes possibilitat, ells entre d’altres poden ser: Guardans, Huguet i Badia.
El Conseller Huguet ha enviat un missatge als crítics del partit, dient què els partits seriosos la militància deixa treballar a la direcció, i nomes es convoquen referèndums interns quan es tracta de casos excepcionals.
La candidata del PSOE-C Maria Badia, considera què ERC i CIU no treballen per Europa, ja què volen traslladar els problemes estatals a les institucions europees, i això representa perdre diners i temps, ja què no les farem avançar.
Per últim en Ignasi Guardans, defenestrat per CIU de la seva continuïtat com Eurodiputat en benefici de Ramon Tremosa, ha acceptat l’oferta de la nova ministra de cultura, Ángeles González-Sinde, per dirigir l’Institut de Cinematografia i les Arts Audiovisuals. Aquest personatge no ha parat de criticar el perfil sobiranista del nou candidat, i ara finalment va allà on es sentirà més a gust treballant directament pel govern espanyol.
Començant pel conseller, parla dels partits seriosos deixen treballar, jo crec què els partits seriosos deixen opinar la militància i compleixen el què s’aprova en els seus congressos els interessi o no, com es el cas dels referèndums interns, i a més no se què considera excepcional, si per ell el nou finançament de Catalunya no ho es, crec què es un tema cabda,l i desprès de per vergonya de la direcció presentar les signatures s’ha de donar la paraula sense por i assumir els resultats, què si fan les coses en la línia que esperen la majoria simplement es ratificarà les decisions de la direcció, sinó es vol fer dona a pensar que les intencions potser son unes altres, i el Sr. Huguet des del seu càrrec ho hauria de saber millor que ningú.
Pel que fa a la Badia, crec què es molt clar que qui vulgui defensar la nostra llengua, i que els nostres problemes ignorats a l’Estat, i mai defensats pels socialistes catalans ni a Madrid ni a enlloc, vegin la llum a les institucions europees, evidentment no li pot donar el seu vot a aquest partit què en res defensarà la nostra problemàtica a Europa, i tant sols passarà a ser un vot més junta amb els eurodiputats socialistes en clau espanyola, exactament com fan aquí, es d’agrair què ho aclareixi per si algú encara no ho havia notat.
Per últim en Guardans, per fi ha trobat el seu lloc què es en les institucions espanyoles defensant els seus interessos en el seu mon global què en la seva ment concretament s’acaba a l’estat espanyol, i què evidentment no passa per Catalunya, simplement perquè la seva nacionalitat es molt clara i no en podem esperar res de bo pels nostres interessos.
Son tres exemples del tipus de polítics què tenim, i què hauríem d’anar denunciant per fer sortir una nova fornada de vertaders defensors dels nostres interessos aquí i a la Xina Popular com diria aquell, per damunt de legalitats què res tenen a veure amb nosaltres.
.