ALBERT CORTES MONSERRAT

La tornada del ministre de treball i immigració espanyol, José Corbacho a les files per les llistes electorals de la filial del PSOE a Catalunya, te la finalitat d’activar allò que en diuen el cinturó vermell, que forma l’àrea metropolitana de Barcelona, i una bossa de votants important i decisiva d’aquest partit entre la forta immigració existent en aquestes localitats, molta procedent de l’estat espanyol.  Aquest es el sector de la població que sembla vol cuidar més el President Montilla, per damunt de tota un altra part de Catalunya, què sembla no te els mateixos drets que la resta, i on qualsevol reclamació es arxivada a la carpeta de les dreceres impossibles.

Els últims moviments indiquen que es vol equilibrar la balança amb l’ascens del que anomenen sector catalanista a la segona posició, amb la persona de la consellera Tura, que això traduït vol dir una aposta federalista inexistent,  i una opció per partit separat a Madrid tímidament, aquest es el catalanisme de baixa volada socialista. El ministre Corbacho molt lligat a l’aparell socialista espanyol, com la seva cap de llista Chacon, també es declara catalanista, però aquesta paraula tant volàtil no el defineix per res, i arriba amb el currículum de la major taxa d’atur espanyola, i una vaga general per les reformes laborals del seu govern a l’esquena, i amb un bagatge d’haver votat contra els interessos catalans com els seus companys les vegades que ha convingut, i tractar la opció independentista com si d’un gran mal es tractes, en contraposició d’aquests suposats beneficis inexistents de l’estat actual. Alcalde de l’Hospitalet de Llobregat durant molts anys, forma part de la corda nacionalment espanyola del socialisme català, i que tant be representa l’actual president català o l’altra ministre Carme Chacon, i que sembla no han entès o no volen entendre els mals del país, i tants sols els preocupa les relacions fluides amb el seu partit mare a Madrid.

Es la confirmació, si es que calia de les opcions, i la classe de votants que busca el PSOE-C en les properes eleccions, aquest anomenat cinturó vermell, esta integrat en una gran part pel que podríem anomenar electorat autista, ja que es pensen que aquest maltractament econòmic i cultural constant no els afecta, pel fet de sentir-se sentimentalment espanyols, cosa molt legitima, però que no els treu de ser ciutadans de Catalunya, i patir com tots aquesta sèrie de greuges que el seu vot serveix per validar-los, i no voler  o no saber veure dels avantatges que suposaria un estat propi, que tampoc faria distincions de sentiments, però si de nacionalitats, amb ells com una comunitat més del país.  Tant els fa quin candidat presenten, i quines propostes volen dur a terme, es un vot en forma de robot molt útil per qualsevol partit, però que crec hauria de començar a reaccionar, i encara més amb els cassos de corrupció municipal que han afectat al partit socialista en diferents àmbits.

Corbacho representa tot això, i es un cas molt simptomàtic de cap on vol anar aquest partit desorientat i desubicat, i que la seva aposta de país totalment falsa ja no te massa arguments per defensar-la, i més quan el seu partit junt amb els Populars no afluixen amb el seu setge cultural i econòmic cap al nostre territori.

L’origen dels votants o dels escollits es important, però per mi no es cap factor decisiu, com ens venen des d’Esquerra com a factor de cohesió.  Crec que el fonamental son les propostes, l’estima pel país com interès màxim, i la vàlua personal o de gestió, el demes no  hauria de ser important en una societat madura, i això hauria de ser una lliçó per aquest mal anomenat cinturó vermell que Corbacho representarà.