ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CATALÀ NECESSITA UN ESTAT

Aquest episodi del BOE amb els noms de les comarques i la seva traducció matussera al castellà, denota que no es una errada, com diu José Antich aquestes errades sempre van en la mateixa direcció i la història avala aquest fet i aquest objectiu d’un Estat monolingue com Espanya.

De fet, i com sempre he dit, des de 1714 i la derrota davant les tropes borbòniques, la primera llei va ser el Decret de Nova Planta que prohibia el català i així fins el dia d’avui. Un Estat sense cap pluralitat i amb tant poca cultura democràtica com Espanya sap que per destruir qualsevol identitat que no sigui la imposada des de la Meseta, la llengua es un factor clau i diferencial, per tant el català porta 300 anys suportant atacs un rere l’altre i podriem posar mil exemples i actuacions totes en la mateixa direcció. En el nostre cas, insistir més en aquest tema fent veure que hi ha sensibilitats diferents a Madrid segons amb qui es parla es cinisme i mentida.

El català mai tindrà la seva supervivència assegurada sense un Estat que el tingui com unica llengua oficial, que no vol dir menyspreu a ningú, es anar a favor de, per cert una cosa a recordar als nostres partits acomodats i la seva intenció de també fer oficial el castellà per esgarrapar un grapat de vots.

Tot plegat, molt trist. Una llengua depén dels seus parlants, però també de la protecció que li ofereixi un Estat, i encara més una llengua petita com la nostra en població.

Quan els errors sempre van en la mateixa direcció

José Antich

La publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) dels topònims de les comarques catalanes traduïts al castellà de manera ridícula i amb invencions injustificables no és pas un error qualsevol que es pugui solucionar amb unes rialles i amb una disculpa del funcionari de torn. És un menyspreu al català i la confirmació que això de les llengües cooficials no és més que un eslògan per anar fent i que allà, a Madrid, no hi ha més llengua que la castellana, ni més poder que el que emergeix des del palau de la Moncloa. Diuen que hi haurà una correcció al BOE i només faltaria que no fos així, perquè des del ministeri d’Agricultura s’han nomenat una sèrie de comarques inexistents referint-se al temporal que es va produir l’abril passat. Pallars Jussà apareix al BOE com a Pajares de Yuso, al Baix Camp se’l cita com a Bajo Campo, al Pla d’Urgell com a Plana de Urgell i al Moianès com a Moyanés, per esmentar els noms imaginatius d’unes quantes comarques.

Si això s’hagués produït al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) no soc capaç d’imaginar-me com s’haurien posat alguns polítics i mitjans de comunicació i el casus belli que haurien acabat fent. Els rius de tinta que hauria desfermat i les peticions des dels editorials de la premsa de Madrid que s’haurien fet. Perquè el BOE no és un mitjà de comunicació qualsevol sinó que en tenir rang oficial estableix sense discussió possible el que s’ha certificat prèviament en una reunió del Consell de Ministres o el que és una resolució d’un determinat ministeri, en aquest cas els ajuts pel temporal.

Tot es pot arribar a esmenar i no hi ha fre en aquesta actuació, com s’ha pogut comprovar també amb la modificació de la Viquipèdia on, convenientment, s’ha modificat la violència policial de l’1 d’octubre a Alcarràs durant la jornada del referèndum d’independència, coincidint amb la nominació de la pel·lícula de la directora Carla Simón representant Espanya a la selecció definitiva de films per als Oscar de Hollywood. Com que les alteracions deixen empremta, s’ha pogut saber que s’ha fet des d’una IP del ministeri de Defensa, a Segòvia, que deu estar molt interessat que justament la violència policial no estigui a l’abast de l’opinió pública internacional. És clar, allà també es busca el funcionari que ha dut a terme l’acció, ara que ha estat detectat. Com si algú pogués arribar a creure’s que en tots dos casos el que hi ha és un excés de zel funcionarial.

La nul·la sensibilitat lingüística demostrada amb la traducció irreal del nom de les comarques al castellà és un tros del problema, perquè, en el fons, traspua una determinada mentalitat d’estat monolingüe. És aquí, precisament, on radica el veritable problema i els reiterats intents d’ofegar les altres llengües en qualsevol mena de debat públic. Ho veiem regularment a les Corts, on no es pot parlar català, ni al Congrés dels Diputats, ni al Senat. Una cosa que seria un problema tan sols econòmic i que reflectiria la realitat lingüística a Espanya i que, en un primer pas, hauria de desencallar-se amb celeritat al Senat, com a cambra territorial que és. No seria, com despectivament es diu des de Madrid, una torre de Babel lingüística, sinó la manera d’expressar-se en la llengua pròpia. Per què el que serveix per al Parlament Europeu no serveix per al parlament espanyol? No veig que ningú rigui el més mínim del fet que a Brussel·les i Estrasburg es parlin llengües diferents quan per estalviar bé que es podria obligar que l’anglès fos l’única llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.