ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CAS MILLET I EL CAS PRETORIA, UN RESUM PERFECTE D?UNA ETAPA MOLT TRISTA PER CATALUNYA

Sense categoria

Desprès de que el tripartit es mostres favorable a obrir una comissió per les presumptes vinculacions de CIU amb el cas Millet, segurament, i en gran part moguts per afanys purament electorals, tot i les possibles implicacions, el President s’ha mostrat contrari a investigar també el cas Pretoria i els informes del govern,  acusant la federació convergent de voler-ho empastifar tot.  Una reacció molt cínica, ja que sap perfectament que ja tot ho esta, i ningú esta lliure de sospita. Els dèficits democràtics d’un estat com l’espanyol, i en el cas català la falta de poder real per gestionar el territori, son dos de les principals causes d’aquests grans estafadors, què han fet de la política la seva coartada per engreixar la butxaca.

Les finances de CDC segurament es veuran esquitxades pel cas Millet, que per cert mesos després segueix en llibertat, en una situació difícilment comprensible, però el cas Pretoria no es pas millor, i per tant ha de ser tractat igual, cosa que nomes impedeix la majoria del tripartit al Parlament, què serveix per tapar-se les pròpies vergonyes. El sumari del cas ha deixat al descobert la magnitud de l’estafa dels socialistes Bartomeu Muñoz i Luis Andres Garcia, i els ex alts càrrecs convergents, Macià Alavedrà I Lluís Prenafeta, entre d’altres. Sembla que aquests dos últims s’haurien embutxacat mes de 600 mil euros per utilitzar les seves influencies politiques, mentrestant el cervell de l’operació, en Garcia hauria cobrat 8 milions en comissions en les seves operacions urbanístiques fraudulentes. Sembla que aquest volia fer un Corte Ingles en el camp de futbol de Santa Coloma, i els ex càrrecs convergents havien d’aconseguir les adjudicacions pressionant els mateixos conseller,s per fer una permuta de terrenys junt amb altres alts càrrecs de la Generalitat, i amb repartiment de comissions per aconseguir-ho, entre altres molts delictes que van sortint a la llum pública.

 

Aquest sistema esta molt podrit, i tots els partits miren a la competència, però intenten amagar les seves pròpies vergonyes. Tot es resultat d’un sistema poc transparent, i unes mesures que impedeixen aquests robatoris a gran escala. Clar que tot això amb un estat on el seu govern venia que era una potencia mundial, quan en realitat estava molt més proper a la situació grega, quan amb diner públic ha ajudat a un dels principals culpables de la crisi, com son els bancs, quan amb l’excusa de la crisi el FROB envaeix les competències autonòmiques en les Caixes d’Estalvi, o quan amb la mateixa excusa es dona per tancat el desenvolupament autonòmic, i avui mateix s’aprova les mesures desesperades que han imposat internacionalment amb l’estirada d’orelles a Zapatero, i que fan pagar precisament la festa a la classe treballadora i pensionistes, desprès d’aquest desordre, tot es molt més clar.

 

A més partits com CIU demanen la dimissió del President espanyol, però s’abstenen per responsabilitat, un altra cop aquesta paraula, que sembla patrimoni exclusiu de Catalunya, ja que a l’altra costat mai la fan servir, ja que els plats trencats acaben pagant sempre els mateixos.

 

En definitiva tot una empastifada com deia el President, qè necessita una tramuntanada forta per fer neteja, i fer un canvi de sistema amb un estat propi, i una regeneració democràtica amb mecanismes imposats, què assegurin al màxim la transparència ara inexistent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.