EL CAS DE MANRESA
El cas de l’assassinat de Carles Vilajosana a Manresa, víctima d’un menor per una ganivetada mortal segueix portant cua i torna a mostrar la hipocresia i perquè no dir-ho el racisme d’aquesta esquerra de fireta que tenim.
El culpable un menor de 16 anys amb antecedents per robatoris violents, veí de Manresa i si cal dir-ho d’origen magrebí, que no vol dir culpar a tot un col·lectiu, però és un exemple clar de la nefasta política migratòria que ens han venut. El menor ja conegut pels Mossos va apunyalar a la víctima en el carrer que va morir allà mateix i s’especula que aquest va intentar aturar una baralla que finalment li va costar la vida. Un jove amb multi reincidència que vivia en un pis ocupat i amb diversos robatoris violents a la ciutat i vinculat a un grup violent i que fa un mes va sortir d’un centre de menors. De fet aquesta inseguretat cada dia porta més casos en diferents punts del país mentrestant l’alcalde d’Esquerra del municipi del Bages rebaixa l’alarma oferint dades de la delinqüència com a aval.
Realment el racisme a que ens sotmeten aquesta Esquerra naif on la protecció a determinats col·lectius foranes sembla ser la seva prioritat i on la darrera preocupació és la ciutadania autòctona. Amagar els orígens dels atacants si son magrebins amb l’excusa falsa de fomentar la violència és d’un gran cinisme. Intentar rebaixar aquesta alarma social amb xifres de pa sucat amb oli és senzillament miserable.
Crec que la gent és prou intel·ligent com per acusar una persona de determinada ètnia o nacionalitat i no pluralitzar tot el col·lectiu. De la mateixa manera cal abordar el problema, aquest assassí ja fa temps hauria d’haver estat deportat cap als seus orígens i no deixar-lo al mig de la nostra societat per anar deixant la seva violència sense càstig, fins arribar a aquest trist assassinat que ja ningú tornarà. Es evident que elements indesitjables com aquest no mereixen cap tipus de compassió, i molt menys oportunitats que resten a la societat existent. Cal controlar la immigració i senzillament expulsar aquests elements que no aporten res, no s’integraran a la societat i escampen la por i la violència que no mereixem i que seria una de les causes a protegir per part de les nostres institucions.
Prou d’excuses i intentar trobar coartades per protegir aquests miserables.
El cas de Manresa.