EL CAS DALMASES
Opinadors, mitjans, partits i gent interessada porta moltes setmanes parlant del cas Dalmases com si fos pràcticament un criminal sense escrúpols i desvirtuant crec el que la gent de moment sap que va passar i que s’allunya d’aquest afant per destruir una peça i de retruc afeblir un altra, que com tots sabem es Laura Borràs.
Fa vergonya un cop més escoltar segons quins opinadors, i ja nomes em refereixo als afins als partits d’aquí, no els nacionalment espanyols que evidentment hi suquen pa, ja hem escoltat el PSC o Podem demanant la dimissió com a diputat de Dalmases i presentant l’afer com una pressió al periodisme intolerable en una democràcia, de fet això ho diuen un partit signant d’un cop d’Estat anomenat 155 i que una de les seves caras més visibles ens va dir que la societat no era ningú per decidir l’autodeterminació, i l’altre que demà farà 5 anys va ensenyar davant la camara el vot del NO en la Declaració d’Independència saben que això podia perjudicar greument a molts diputats presents a la cambra catalana. Tot un exemple democràtic vaja. Ja no parlem d’Esquerra i la CUP fent més grossa la bola per una qüestió de batalleta autonòmica entre partits autonòmics com ens tenen acostumats i poder castigar sobretot Laura Borrás, la peça que més volen perjudicar.
Si obviem tota la bola grossa que s’ha generat i anem al cas, podem observar algunes coses interessants i sembla oblidades. Primer i fonamental que es parla de pressions a una periodista, quan precisament ja s’ha fet l’entrevista, per tant de pressió res. En segon lloc es parla de crits dins una habitació, que evidentment son censurables, però es dona per fet que son d’una banda cap a l’altre i no d’una discussió pujada de to per les dues parts. També es diu de maneres del diputat com un pinxo de baixa estopa, cosa que no vol dir que en el fons i veien l’entrevista, la periodista no hagués estat tendenciosa en la manera de formular les preguntes i fins hi tot perdent la neutralitat que se li hauria de suposar amb la mateixa.
Dit això de cap manera defenso Dalmases, les seves possibles maneres, ni el fet desafortunat sigui del nivell que hagi estat, però el que em sembla clar que aquesta política miserable del pim pam pum per desacreditar rivals desvirtuant els fets per tots els mitjans possibles, marca elnivell de la política catalana en aquest moment i malauradament el cas Dalmases no serà l’últim que veurem.