EL CAS ALVES
No hi ha dubte que el cas Alves ha emplenat tots els mitjans i molts cops tractats d’una manera injusta o interessada, un bon exemple va ser la petició de perdó de Xavi Hernàndez per unes declaracions anteriors i que marquen el nivell de la societat que estem creant.
Davant de tot, i per deixar-ho molt clar, si Alves o qualsevol altra persona ha comés una violació ha de ser condemnat i la societat ha de tenir els mecanismes per donar suport a la víctima. Dit això i en el cas anunciat, davant la notícia, Xavi diu estar en estat de xoc i que li sabia malament pel Dani. El següent dia i davant l’allau de critiques sobre que no va dir ni una paraula de la víctima, el club li va demanar rectificar i ho va dir dient que no va estar afortunat i demanant disculpes a la víctima i les victimes de violència de genere i violacions.
Realment, i primer de tot cal dir que crec que Xavi més que poc afortunat, va ser humà, davant aquesta notícia i tractant-se d’un company de professió dins el camp i també un any d’entrenador a jugador, un amic es normal que et sorprengui i que et quedis en xoc, crec que això li passaria a tothom que tingui un mínim de sentiments i humanitat, en segon lloc dir que et sap malament per ell amb el record de l’amistat que explicava també es normal, no implica que sigui culpable o innocent, però si que no t’agrada el fet en sí, això res te a veure amb empatitzar amb les víctimes per violacions ni molt menys, cosa que qualsevol persona podriem dir normal es dona per fet, i no era la pregunta. Per tant no entenc les rectificacions i explicacions donades per simplement mostrar els teus sentiments davant un fet que el pots sentir proper pel protagonista.
Crec que prou ja de censurar tot el llenguatge, i de caminar sempre sobre el políticament correcte sense replica. En aquesta línia ahir escoltava que el Museu British de Londres ja no diria momia sinó persona momificada per no ofendre, com si Ramses II en el seu sarcòfag estigués enfadat per la paraula. Es una deriva que una societat madura hauria de rebutjar de ple i no deixar-se arrossegar per aquesta tendència que ens fa anar enrere a cada pas més ridícul.
Per últim i amb el tractament dels mitjans del cas mediàtic d’Alves el veig molt diferent per exemple el de Saul Gordillo també acusat, i això fa veure la hipocresia en grau majúscul, i sobretot la pressumpció d’innocència que qualsevol justícia d’un Estat democràtic ha de ser fonamental i amb tot el respecte per la pressumpta víctima aquí hem oblidat amb molta facilitat i sense remei.