EL CARRO GUANYADOR
La societat, i especialment, la part més jove és molt clar que la seva tendència és apuntar-se al carro guanyador, sigui quin sigui i amb les contradiccions que comporti com hem vist recentment amb el triomf d’Espanya a la Eurocopa de futbol.
Efectivament, el fenomen sempre és repeteix, al contrari del que molts defensaven i encara defensen, els arguments passen a un segon pla davant l’efecte de la victòria, de la moda i de la victòria. Segur que tots coneixem independentistes que el abans del 2017 anaven a les manifestacions orgullosos i que el dia 1 d’octubre van defensar les urnes i ara han cridat els gols d’Espanya amb furor. Sembla que hauria de ser totalment incompatible. Al capdavall la selecció espanyola és una eina política de l’Estat per fomenat la unió, el pensament únic, l’esborrament de qualsevol nació que no sigui l’espanyola i en definitiva l’uniformitat vestida de pluralitat i respecte.
És precisament això quan escoltem com arguments que tal jugador és del Barça, o que és català per exemple com una mena d’autojustificació, i certament no ho és, aquests jugadors no tenen alternativa i per tant no se’ls pot acusar de res, que no sigui d’actuar com a professionals i en aquest cas defensant uns colors que qualsevol independentista hauria de rebutjar pel que signifiquen amb un Estat darrera que representa el que representa i que actua amb Catalunya com actua.
El moviment independentista va ser capaç de crear un monstre que del no res va crèixer consolidant victòries civils i polítiques passant de la retòrica a una realitat cada cop més propera i engrescadora que anava dominant totes les capes de la societat i això és el carro guanyador, segur que una part dels que defensaven l’objectiu, eren empesos per aquest moviment imparable sense parar a pensar en el seu objectiu en si. El fracàs final i les seves conseqüències evidentment ha fet molt mal i sobretot ha fet girar el cap en aquest sector per altres moviments guanyadors com en aquest cas la selecció espanyola de futbol i unes celebaracions amb crits tant esportius com “Gibraltar espanyol” que denota del que estem parlant, i no es esport precisament.
En definitiva, la mala notícia que ja sabiem és que en gran part pels nostre partits l’independentisme no és un projecte guanyador ara, però la bona és que si un cop ho torna a ser, aquesta mateixa gent que cridava els gols espanyols tornarà a abraçar l’estelada amb il·lusió.
Es el carro guanyador.