EL CARNESTOLTES DE LA DISCORDIA
Els fets del Carnestoltes de Solsona amb una parodia sobre l’exèrcit espanyol i en un context festiu i de satira total, de fet d’això es tracta en aquesta festa, també ha estat aprofitat per la tropa unionista per descarregar tot tipus de mentides i de demandes amb un nou capitol d’aquesta paranoia per la nostra ferma voluntat de decidir el nostre futur.
De fet l’alcalde de la població ens diu que un militar espanyol pot amenaçar amb enviar l’exercit a Catalunya i no passa res, però en canvi en plena festa i amb direcció contrària la cosa canvia radicalment. Com diu la satira es l’arrel d’aquesta festa agradi més o menys. Tanmateix el consistori no organitza la mateixa, es una entitat, i ha assegurat que la convivència es totalment garantida. El cartell de la discordia on posava “Vine a matar espanyols en un ambient festiu, pacific i familiar” resulta que ni tant sols es el cartell oficial del Carnestoltes de Solsona.
Sociedad Civil Catalana titlla de bel·licista aquesta festa, encara que no en diu res de l’actuació de Boadella a la seu de la Generalitat a Madrid amb una mascareta contra possibles infeccions i titllan els sobiranistes de nazis i negant la repressió franquista entre d’altres animalades d’aquest personatge grotesc, xenofob i mesqui´. Tampoc hi ha faltat el sindicat ultra dreta Manos Limpias que diu no es vàlid emparar-se amb el Carnestoltes per insultar Espanya i els espanyols, fomentant l’odi i la xenofòbia.
Realment galdos el paper de SCC que cada cop mostra més la seva autèntica cara contra la democràcia i la societat catalana sense arguments i sent un annexe de Partits com el Popular o d’altres que ens neguen el pa i la sal perquè es veu que no ens correspon. No deixa de ser curiós que el sindicat feixista es queixi del que sempre practiquen, o sigui l’odi i la xenofòbia, i curiosament contra els interessos catalans siguin els que siguin.
No deixa de ser trist caure en aquesta paranoia per qualsevol motiu, més enllà de la satira sigui més encertada o no, cal veure el context de les coses. Com deia abans l’acte a la seu catalana a Madrid si que era un acte serios i allà nomes vam poder veure odi a Catalunya i burla i menyspreu de xacres de la humanitat com el nacisme comparat al dret a decidir pacific i democràtic de la ciutadania catalana, tota una malifeta que no poden tolerar.