EL CARÀCTER DE L?11 DE SETEMBRE
El Govern i el Parlament organitzen els actes de la Diada pensant en un caràcter festiu i reivindicatiu pel finançament i el desplegament de l’Estatut.
Els actes al Parc de la Ciutadella estaran marcats pels espectacles culturals, i enguany també amb un to reivindicatiu per un bon finançament, una vegada acabat l’acte el President Montilla i altres personalitats es desplaçaran a l’Expo de Saragossa en el dia d’honor de Catalunya. La Diada coincideix amb el funeral per les víctimes de Barajas, i per això no se sap si vindrà cap representant del govern espanyol, i si se sap que en Saura assistirà a l’acte funerari.
En definitiva un any mes el nostre govern encara no en te prou, i no ha entès res del que significa aquesta data. Parlen d’actes festius per commemorar la pèrdua de les llibertats d’aquesta nació, i l’entrada per drets de conquesta a l’atzucac on ara ens trobem.
Ens diuen tots cofois que també serà reivindicativa per l’assumpte del finançament, i el desplegament de l’estatutet. Tots sabem com va anar la història d’aquest text legal, com de fàcil es convertir-lo en paper mullat, les retallades que ha patit, i l’espasa damunt el cap en forma de Tribunal Constitucional que el deixarà pràcticament en estat letàrgic, per altra banda les dades son damunt la taula amb la congelació dels traspassos previstos, i la nul·la voluntat d’executar-los per part del govern central. Respecte al finançament tres quarts del mateix, una gran presa de pel amb incompliment de dates d’una llei orgànica, i on tots els preceptes son menystinguts i transformats per la causa comuna espanyola, què consisteix en que Catalunya continuï pagant mes que ningú, i rebent menys que ningú amb excuses de mal pagador com la crisi, la vergonya de les balances fiscals on es reflexa l’espoli sofert, i finalment les amenaces de que si no s’accepta el tracte, s’aplicarà l’article del “es farà el que dic jo i punt”.
Crec que això ja no es reivindicació, quan el sostre autonòmic ha arribat i esta a anys llum de les nostres necessitats, la reivindicació sense embuts serà a la tarda, i alimentada per la societat civil en forma de manifestació per demanar un estat propi, que es l’unica sortida a aquest teatre lamentable.
Respecte a la coincidència dels actes funeraris de l’accident, digueu-me malpensat però fa sospitar, i la previsible assistència de membres del govern estatal a Barcelona es podria considerar una provocació i un insult en tota regla ja que ells representen aquesta repressió de vora 300 anys que patim.
L’anada a Saragossa no la trobo molt adequada, ja que la pedagogia a l’Estat crec que ja s’ha acabat, tot te un límit i parlar amb una paret que no vol canviar no condueix a res. Prou d’explicacions inútils i perdons lamentables, i mes reivindicacions desacomplexades per assolir l’objectiu final.
Aquesta Diada ha de ser l’inici del compte enrere cap a la consecució de l’estat propi sense embuts, i l’exigència als politics per liderar-lo o deixar pas a noves generacions sense complexos i amb dignitat.