EL CAP DE LA TERRIBAS
En Manel Mas, ex-alcalde de Mataró i diputat al Congres pel PSC, a traves del seu bloc ha demanat la dimissió de la periodista Mònica Terribas.
La raó fonamental per demanar el cap de la reconeguda periodista, es la entrevista amb el president de la Generalitat a TV3 on mentres responia, la imatge de Zapatero apareixia de fons en pantalla, i segons Mas dona a entendre la supeditació del Sr. Montilla als designis del President espanyol.
Jo li diria, què veient concretament aquesta entrevista, a un li queda la sensació de que no tenim president, o almenys un que defensi els nostres interessos, va exhibir tot el manual per perdre credibilitat del mal polític, balbuceig i dubtes en algunes respostes compromeses, cinisme quan afirma no saber les converses prèvies a aprovar el transvasament entre la ministra i el conseller Baltasar, tractant la població amb el mínim de coherència que es mereix, defugir preguntes de si o no, i que derivarien a la seva supeditació total a Madrid amb respostes sense solta ni volta, topics buits de contingut en altres respostes, i una imatge davant la relació amb l’estat impròpia d’algun que representa la Generalitat.
Vostè no es ningú per reclamar el cap d’aquesta professional en un ens públic, on teòricament les decisions no son politiques sinó per criteris de professionalitat i transparència.
Li recomanaria llegir el llibre “TV3 a traïció” d’en Víctor Alexandre, sospito un escriptor no gaire del seu gust, on amb multitud d’exemples es demostra l’orientació perversa de la cadena, sobretot en els noticiaris on la visió catalana del món ha estat substituïda subtilment per la visió espanyola, perquè ens entenguem han intentat treure el que vostès anomenen la crosta, i què tant els desagrada.
El seu partit degut a les quotes de poder i mitjans propis, son uns mestres alhora d’utilitzar-los pels seus fins sense contemplacions, i amb l’objectiu final de convertir aquesta nació amb una comunitat autònoma mes, totalment desnaturalitzada, i el que els hi molesta mes es que desprès de prop de 300 anys encara no ho han aconseguit.
Li demano una reflexió serena, i pensar en l’atzucac que ens porta aquesta relació fraternal amb Madrid que tant defensen per damunt de tot.