EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA: LA DIGNITAT ES POSSIBLE
El president Montilla ja li ha faltat temps per defensar les mesures del seu cap superior, el president espanyol Zapatero, i ha avalat les receptes obligades des de Madrid, i on des de la conselleria d’Economia ja s’anuncien retallades. Tant els hi fa que vagi contra les classes més indefenses, com els pensionistes, o que puguin afectar lleis tant importants com la de la dependència, o retallin les inversions en les malmeses infraestructures catalanes, simplement ha aplicat aquella màxima socialista, de primer el govern espanyol i finalment Catalunya.
Molta gent ja sap que el mal no be de les retallades que ara sota el paraigua de la crisi ens afecten, sinó de l’espoli fiscal a que estem sotmesos, recordo 3000 euros per persona, anuals a fons perdut, i que no entén d’ideologies, ni de sentiments nacionals, i si de robatori de proporcions descomunals. Els partits instal·lats al Parlament segueixen jugant a aquest joc del pacte mal entès, i l’autonomisme, sense voler canviar el guió que se suposa escrit des de Madrid. De totes maneres el moviment sobiranista segueix el seu camí de recuperació de la dignitat, un moviment exemplar amb les consultes populars organitzades per la societat civil, i què ja ha recollit gairebé 500000 vots favorables a l’estat propi, la creixent internacionalització del conflicte, amb l’acte a la seu de l’ONU a Ginebra aquesta passada setmana, l’aparició d’una associació de moment al voltant de Reagrupament, amb l’objectiu de la declaració unilateral d’independència al marge d’ideologies, i ara properament l’organització d’una gran manifestació a Barcelona el mes de juny organitzada per la PDD, una ILP impulsada per la Coordinadora de les Consultes, aprofitant la llei de Consultes i demanant un Referèndum d’abast nacional, i ara un manifest signat per coneguts escriptors, metges, filòsofs, periodistes, historiadors, actors i personalitats de tot tipus compromesos amb el procés, i amb la celebració d’una conferencia nacional del sobiranisme, amb un objectiu molt clar, què es aquesta candidatura única i unitària per donar el cop de gracia en aquest parlament de fireta. Aquest es el manifest:
Des de la Primera República, totes les temptatives de buscar una estructuració de l’estat espanyol que accepti l’autogovern de Catalunya, i asseguri la perdurabilitat de la identitat catalana han resultat fallides. I l’aplicació durant un quart de segle de l’estatut de 1979, i els gairebé quatre anys de vigència de l’estatut de 2006 demostren, a parer nostre, que tal com és avui el món, i tal com ha evolucionat la nostra societat, l’estancament en l’autonomisme conduiria lentament però inexorablement al declivi industrial, l’empobriment de les classes populars, i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país. Es a dir, significaria per a la nació catalana l’acceptació tàcita d’una mort dolça.
Tampoc no creiem que es pugui dipositar cap esperança en una fórmula de tipus federal. Pràcticament no hi ha federalistes a Espanya, i els pocs que se’n diuen, a l’hora de la veritat, tampoc no acceptarien la solució singular que l’especificitat catalana requereix.
Respectem profundament l’opinió dels que discrepin del nostre punt de vista, però per a nosaltres, perquè Catalunya sobrevisqui com a nació, és indispensable que en el termini més breu possible, és constitueixi pacíficament, per via de referèndum, en un estat independent integrat directament en la Unió Europea. I només aleshores, alliberada per fi de l’espoli fiscal, Catalunya podria esdevenir un país modern, pròsper i socialment avançat.
No hi ha temps a perdre, i les eleccions del proper novembre podrien permetre fer un pas endavant cap aquest objectiu. Per això els sotasignats, allunyats de la política activa, i sense cap ambició de poders i de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes, perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, què motivi els abstencionistes, i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per a prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència.
La celebració d’una conferència unitària per a la independència, amb la participació activa i equilibrada de membres acreditats de plataformes i associacions sobiranistes, i dels impulsors de les consultes populars, podria ser el camí per arribar a aquesta candidatura de consens. Sabem que no es fàcil superar les legitimes diferencies existents, però creiem que val la pena d’intentar-ho, perquè estem convençuts que amb la unitat, la independència es possible. I es la única solució que permet resoldre definitivament el problema entre Catalunya i Espanya, i establir els fonaments d’una convivència justa, digna i en peu d’igualtat.
Barcelona, 12 d’abril de 2010
En definitiva, aquesta candidatura unitària, es la clau de volta per acabar de desencallar el procés d’alliberament nacional, i es una oportunitat que no podem deixar escapar.