Amb aquestes paraules, el President Montilla ha resumit el significat de les properes eleccions catalanes, amb una declaració com no podia ser d’altra manera amb català i castellà, i on ha anunciat la data del 28 de novembre com la dels propers comicis al Parlament, i que curiosament podent coincidir amb el Barça-Madrid de futbol, en una jornada que podria passar a la historia o ser una més d’aquesta llarga agonia en un camí sense futur.
Finalment la data ja es oficial, i la maquinaria dels partits començarà a girar, segons el President demana a tots els partits joc net i claredat i un debat polític d’alt nivell, que siguin conscients del moment extraordinàriament important que ens toca viure, ja que decidirem el camí que ha de seguir Catalunya per tota una generació. Per aquesta decisió tant transcendental demana informar-se i actuar en conseqüència.Destaca la importància pel context de crisi, pels canvis socials, per la desafecció política, per la sentència del TC i per la relació de Catalunya amb Espanya. Per últim demana pedagogia.
Estic plenament convençut que aquestes eleccions com diu el President, son més que unes eleccions, i que ens poden marcar el futur. Sembla que el tema del partit de futbol no ha estat un obstacle, com si sembla que ho era la visita del cap de l’església catòlica a Barcelona, cosa que em sembla bastant surrealista, donat la diferent importància d’una cosa i l’altra.Demana joc net, crec que ha de ser el primer en aplicar-se la recepta, i no menysprear camins que sempre titlla de residuals, i no enganyar al personal amb el tema del federalisme, hores d’ara totalment superat i ridícul, tampoc ens ha de fer combregar amb rodes de molins encomanant-se a un Estatut que ja es mort i enterrat, i que encara serà més retallat pel tribunal amb la resolució de la resta de recursos, i que el seu partit més enllà de les cortines de fum habituals estarà completament d’acord amb el resultat com ja va afirmar la Chacon. El mateix podríem dir de CIU on el Sr. Puig fa el ridícul cada dia amb les possibilitats d’un concert econòmic totalment impossible, o en Puigcercos i el seu referèndum virtual, en un estat espanyol tant poc democràtic. Demana alt nivell de discussió, i per tant tots aquests enganys haurien de quedar eliminats, i parlar de la sortida del forat on ens trobem, una vegada reconegut que la via autonòmica era una trampa que el Sr. Pujol va col·laborar en mantenir viva, però que ara ja no te sentit, una cosa que un estat propi evidentment si el te.
Parla de pensar molt, i de les relacions Catalunya i Espanya, i la gran majoria ha de veure que es una relació impossible i nociva per la primera part. Es una oportunitat d’exercir el nostre dret a decidir, ja que l’estat no ens deixa consultar directament a la ciutadania segons que, no sigui cas que la resposta no li agrades, i això ha de fer reflexionar de la oportunitat que esta a les nostres mans. Pot ser un dia històric, una victòria blaugrana sobre el màxim rival, i una empenta definitiva a la independència catalana, on les opcions seran a les urnes, i els arguments tots validats. Desprès no valdran excuses dels que volen, però alhora de la veritat dirigeixen el seu vot a opcions que saben mai sortiran de la roda on estem posats.
Ens juguem el futur de tota una generació i d’un país, si de veritat volem el millor per ell i pels nostres, tenim a la ma el fer el canvi, però no el de cares com seria el del Sr. Mas, sinó el de ser un estat lliure, i amb el rumb que nosaltres decidim.