ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL BURCA NO ES POLÍTICAMENT CORRECTE

Sense categoria
Ahir el Parlament va rebutjar la proposta de Ciudadanos per demanar al Congres de Diputats la modificació de la llei orgànica de llibertat religiosa, per prohibir l’ús del burca als espais i equipaments públics. Un tema que sembla arracona la defensa de la llibertat i la defensa dels drets d’una societat moderna i on els nostres representants s’emparen en el políticament correcte i aquesta defensa del multiculturalisme com excusa per no ser valents i fugir de tòpics i idees ja caducades que no tenen sentit en una societat que mira cap al futur.

Aquesta iniciativa del grup Ciudadanos amb la seva falsa ideologia progressista que no amaga la seva concepció de Catalunya dins el ranci nacionalisme espanyol, va ser l’excusa perfecta per tombar la iniciativa esmentada. De fet les posicions han anat del vot en contra a l’abstenció sense cap fonament, ja que el burca poc te a veure amb la religió sigui la que sigui i si amb la xenofòbia i humiliació de la dona en aquest cas. 
Per altra banda afecta la seguretat pública, ja que de la mateixa manera que ningú veuria amb bons ulls entrar amb un casc o un passamuntanyes en un lloc públic, el burca entra exactament en aquest camp. Tanmateix veiem greus contradiccions com per exemple l’alcalde de Lleida Àngel Ros que va voler regular aquest ús a la ciutat posteriorment derogat pel Tribunal Suprem, i ara ha votat amb el seu grup en sentit contrari amb un exercici difícil de justificar.
Aquesta por per tractar aquest tema i fugir de les falses acusacions de racisme que en derivarien, contrasten amb estats com França on aquesta situació ha portat a la prohibició del burca i una defensa de la laicitat davant aquest totalitarisme religiós com a valors per una societat moderna. Si volem ser un nou estat, i amb una concepció moderna i democràtica del mateix a l’alçada de les societats més avançades, no es pot estar pendent d’aquesta mena de coacció religiosa, que es incompatible amb la concepció abans esmentada. Les qüestions de fe han de pertànyer a l’àmbit privat, però de cap manera passar per davant dels drets i deures de la societat o de la llibertat individual.
El burca es un atemptat a la persona i un burla macabra a la dona que en una societat on la igualtat de  gènere es fonamental, poc te a veure amb cap valor religiós, i per tant no hauria de ser permès. De fet les societats on la religió passa per davant dels valors de la ciutadania ja sabem quin tipus d’estats son, i el poc respecte als valors humans més elementals.
Crec, que de cap manera es pot caure en aquest fals progressisme on tot son greuge i fòbies. Els valors democràtics i de la persona han d’estar per damunt de qualsevol consideració, i no s’ha de tenir por per actuar i explicar que aquestes rèmores del passat ja no tenen cabuda en una societat de futur i que valora l’ésser humà pel que es, i no pel que volen que sigui.
 
  1. Ben d’acord quan es tracta d’un burca imposat; què fem, però, amb les dones que sí que el volen dur? Si “els valors de la persona han d’estar per damunt de qualsevol consideració”, arrancar el burca a qui vol portar-lo és menysprear els “valors” d’aquesta persona.
    Recordeu quan fa quaranta anys unes feministes van proclamar el sostenidor com “instrument de submissió”. Van passar a l’acció i van cremar els seus, però no se’ls va ocórrer demanar una llei per prohibir-lo.
  2. El PSOE, amb el sr. Zapatero, tenia com a proposta electoral el fer una nova Llei de llibertat religiosa. Desprès d’una visita al Vaticà al Sant Pare de l’Església catòlica apostòlica i romana (endemés de [suposat] “Vicari de Crist a la Terra”!), el sr. Zapatero va desar dita Llei al calaix de les escombraries. Això sí: va apujar els diners amb que l’Estat espanyol financia “a fons perdut” a dita institució.

    Pel que fa al burca, crec que és un tema que s’ha de separar de la llibertat religiosa. Penso que és una cosa de seguretat pública: si una persona no pot entrar en un lloc públic amb un passamontanyes o amb un casc integral, doncs és del tot normal que no es pugui entrar en un local públic amb tota la cara tapada (ja sigui un burca o una careta de l’ànec Donald o una carota del V de Victoria).

    L’alcalde de Lleida, pel que fa a la llibertat religiosa, millor que no digui res: la seva ciutat va estar una de les primeres capitals a l’Estat espanyol en prohibir l’apertura de llocs de culte no catòlics romans.

    Fora dels locals públics, sóc partidari que cadascu vesteixi com vulgui (encara que em fa un xic de basarda veure una persona -no sé si home o dóna- tot tapada de dalt a baix). Pel que fa a les persones que diuen que la dóna emburcada és menys lliure que una altra, és una opinió que no comparteixo, ja que la llibertat no es pot medir pels centimetres de menys o de més que s’ensenyi (en cas que la opinió exposada fos veritat, les dónes prostituïdes serien les més lliures…). No fa tants anys -i ara també a alguns llocs de culte cristians- moltes dónes portaven un mocador al cap per “amagar” els cabells.

    Pel que fa al nudisme, la seva pràctica als llocs públics comporta greus problemes “sanitaris” i higiènics.

    Atentament

Respon a Miquel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.