EL BORN NO ES UNA INVENCIÓ
Aquestes últimes setmanes veiem clarament cap a quina direcció va l’alcaldessa Colau i els Comuns en general. Un tema molt sensible ha estat el detonant. Una exposició temporal al Born amb el títol “Franco, Victòria, República” amb dues estatues del Dictador exposades, el rebuig que la Coronela surti del consistori desfilant el dia de la Diada, i que l’ha portat a sortir de la Generalitat fins al monument de Rafel de Casanova, recordo la milícia ciutadana que defensava la ciutat el 1714. Per últim el tancament de l’exposició al Born on destacava la bandera de Santa Eulàlia ben restaurada i que ara ha estat enviada al magatzem, un símbol de la història de Catalunya arraconat a l’oblit.
Sembla un nou intent barroer d’amagar la nostra història que amb el procés cap a la independència ha tornat a treure el cap amb dificultats pels 300 anys de subordinació a l’Estat espanyol i que ara amb tots els instruments que el mateix te intenta desesperadament mantenir soterrada davant la mateixa població catalana. Una barbàrie espanyola que s’ha mantingut sense fissures com un element més i molt important de mantenir Catalunya ignorant de les seves mateixes arrels i del danys soferts.
Un cop el procés ha avançat, ha començat a fer surar tota la pudor que les clavegueres de l’Estat ja no podien mantenir. Ha omplert carrers i places amb una reclamació clara i sobretot pacífica i democràtica. Ha portat als seus partits de gestió autonomista a assumir la reclamació de la nova República, ha portat el cas a totes les cancelleries internacionals i fins hi tot ha guanyat unes eleccions amb una majoria independentista i un full de ruta clar cap a la mateixa. Arribats en aquest punt de no retorn i amb les velles estructures espanyoles de contenció inhabilitades, havia de sorgir un nou instrument. Els Comuns han estat aquest i veiem com sota el revestiment d’aquesta esquerra progressista que s’erigeix com la que dicta les normes ètiques i de moral en tots els conflictes, al mateix temps i amb el conte d’un referèndum impossible seguir la seva batalla per erosionar una reivindicació que no es ni d’esquerres ni de dretes, es del poble i amb aquest joc no hi volen entrar.
La història es un element poderós i per tant han de seguir lluitant contra ella com els tres exemples donats manifesten, ja que el seu fil argumental cauria per si sol si l’acceptessin tal com es.
Cal ser intel·ligent i veure que molta gent pot haver caigut amb aquest discurs parany, i que en un referèndum estaria al costat de la nova República Catalana, però crec que una majoria dels mateixos tenen unes altres intencions ben clares que van en sentit contrari.
Volem la nostra història, i volem decidir el nostre futur democràticament. Hi estar a favor Sra. Colau?.