EL BON CAMÍ I EL MAL CAMÍ
Podriem dir que el procés ha tingut les últimes hores una de cal i una d’arena. La bona es l’acord per la moció de la CUP respecte la reafirmació de la mateixa i que mitjançant l’eliminació del terme desobediència i la substitució per obediència al full de ruta engegat arrel de la declaració. La dolenta es la trobada de Pedro Sanchez amb Oriol Junqueres amb el desconeixement del President, cosa que fa constatar els problemes i les mirades de reull dels dos principals partits de Junts pel Si i que com dic sempre ara no toquen.
Respecte la primera ha posat en evidència la voluntat ferma de Junts pel Si i la CUP de no posar en perill l’acord i que tot es pot parlar i trobar solucions per impedir que les formacions contraries puguin furgar a la ferida de les contradiccions entre les dues. De fet l’acord com diu be es sobre el procés i no sobre altres materies que lògicament es deixen al lliure criteri de cada formació, però que son aprofitades per intentar debilitar el mateix procés. Com deia sobre aquest no hi ha d’haver diferències i cadascú aportant els seus valors han de ser sempre els 72 que son els diputats que han d’executar en un termini màxim de 18 mesos aquest camí cap a l’Estat propi.
De fet veiem aquests dies com la desobediència es valenta i etiqueta de la CUP cosa que es el seu paper molt valuós i no es el camí tant clar de Junts pel Sí. Les dues maneres de fer poden ser complementaries i s’han de valorar en la seva justa mesura.
Pel que fa al segon tema, la visita del lider socialista espanyol al President Puigdemont va ser aprofitada per una trobada secreta amb Junqueres i que posteriorment ha estat revelada. Un fet lleig i que entra amb la lògica de partits, però no en el moment excepcional que ens trobem i una coalició formada per arribar-hi i que ha de portar a una ètica i comportaments que no serien els de la trobada sense el coneixement del President. Aquest fet hauria de ser una anecdota desafortunada, però malauradament repeteix els vells tics autonomistes de partit que veu en l’alte l’enemic i no el company de viatge cap a un nou Estat que ens necessita a tots. Com deia aquell ara no toca.