ALBERT CORTES MONSERRAT

l’Expresident del Parlament de Catalunya Heribert Barrera proposa un boicot parlamentari a Zapatero per recuperar la autoestima, i com a primer pas d’un full de ruta cap a trencar la dependència econòmica de l’Estat Espanyol, i deixar enrere vies que nomes portaran a noves frustracions.

Ens parla del problema de la crisi econòmica, i considera irreal pensar què es poden resoldre amb petits favors dels parlamentaris catalans a Madrid a canvi de petites engrunes, aquest problema, i per posar fi a l’espoli fiscal, nomes es resoldrà amb la independència, i començant per recuperar la dignitat com a poble. No ens guanyarem mai el respecte si implorem el que realment es nostre, i si amb casos com la sentencia del TC contestem amb retòrica i manifestacions, o amb possibles referèndums què alhora de la veritat cap partit català s’atrevirà a convocar. Per això, la recepta es que els nostres representants al Congrés boicotegin sistemàticament tots els governs què no respectin la realitat plurinacional de l’Estat.

Amb aquesta tàctica el govern actual hauria d’escollir amb un tracte bilateral de negociació amb Catalunya sobre el finançament i la sentencia del TC, o entendre’s amb el PP  com a Navarra i Euskadi.  Segurament amb un dels dos partits amb majoria estable no voldrien negociar res, i acabarien davant el boicot canviant la llei electoral per reduir la presencia catalana, però s’hauria aconseguit la dignitat, i el despertar cap a l’Estat Propi.

Crec que es una proposta que es podria millorar, i parteix d’una base errònia, ja què hi ha 25 diputats que mai defensaran Catalunya i nomes son una part mes d’aquest PSOE què ens escanya, desprès els partits catalans com CIU o ERC de moment sempre s’han barallat per ser socis prioritaris, i obtenir les misèries habituals utilitzades a Catalunya com les millors del món.  Per tant comencem malament, ja que l’expresident del Parlament parteix de la base de la dignitat, i aquesta es inexistent a les formacions catalanes, sinó no s’explica que desprès de  vuit mesos d’incompliment del finançament no hagin deixat els seus escons buits al Congrés precisament per respecte a Catalunya, no ho han fet ni s’ho plantejant, ja que els seus horitzons  no son la llibertat del país, sinó els seus beneficis personals.

De fet en les properes eleccions espanyoles els partits catalans ja haurien d’haver anunciat que no s’hi tornaran a presentar  més per no col·laborar amb aquesta farsa, ja què de fet el problema no es si mana PSOE o PP, per molt què alguns insisteixin constantment en el tema, sinó què per Catalunya son iguals.

Seguint amb la teoria de Barrera, el panorama seria pacte entre aquests dos partits, i acabar amb la presencia catalana i basca, no per la dignitat dels seus representants, sinó a base de lleis de dubtosa qualitat democràtica, que l’Estat n’és un gran expert.

Jo particularment l’únic què puc assegurar, es què no tornaré a votar en unes eleccions d’un estat que no el considero meu, i què oprimeix tots els meus drets des de fa gairebé 300 anys. Un cop més la societat civil te que anar un pas per davant dels partits, i si ells no son capaços de sortir d’aquest sistema, com a mínim la ciutadania pot mantenir l’orgull intacte amb aquestes accions.

La insubmissió o desafecció davant un estat no es nomes paraules, sinó fets, i no caure en contradiccions de demanar o creure amb projectes, què desprès traïm amb actes tant senzills com aquests.