ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL 25% DE LA VERGONYA

Sense categoria
La desestimació del recurs de la Generalitat i els Centres afectats per l’atemptat a l’immersió lingüística per part del TSJC, dona idea de la xenofòbia que guia la democràcia espanyola, quan es tracta de la llengua, i sobretot si es la catalana. Un sistema avalat per la societat catalana i lloat a nivell internacional no es suficient davant aquest feixisme sense aturador que nomes te l’objectiu de destruir la nostra llengua des de fa ja 300 anys.

Efectivament, aquesta desestimació, suposa que dona temps màxim fins al 2 de juny per aplicar que si un sol alumne en una aula ho demana, automàticament i per sobre dels drets de la resta d’alumnes, s’ha de fixar un 25% de matèries en castellà. La reacció ha estat d’un nou recurs demanant la suspensió cautelar, esperant la decisisió del Tribunal Constitucional, però ara per ara sembla que les opcions son mínimes.

Arribats a aquest punt, i amb la tàctica catalana d’anar de recurs amb recurs i fent bo aquell qui dia passa any empeny, arribarem al final del camí on també haurem d’aplicar aquell caixa o faixa.

Evidentment, els directors de Centre no poden prendre sense un suport clar institucional, la decisió de desobeir la llei. La Generalitat ha de començar a plantejar una desobediència cívil i dir ben alt i clar que no acatarà aquest vertader atac feixista a la nostra llengua i a un sistema que no ha comportat cap transtorn a ningú, sent un factor més de cohesió de la nostra societat, que amb els diferents estudis que periòdicament es fan dona un grau de coneixement del castellà similar o superior  a la mitjana de les comunitats autonòmes espanyoles.

Per tant, un altre problema fictici, amb un clar objectiu que ja des del Decret de Nova Planta al 1714 persegueix l’Estat espanyol, imposar el castellà i eliminar la llengua catalana sense escrúpols. No ho han aconseguit, però després de la prohibició durant 40 anys de dictadura, la tàctica ha canviat amb invents de noves llengües per afeblir la unitat de la mateixa, nul reconeixement a l’exterior i a l’interior i ara atacant el moll de l’os de la seva supervivència, com es el sistema educatiu.

Per altra banda, una democràcia tant curiosa, on uns tenen més drets que els altres, cosa que ja contradiu la mateixa Constitució. Encara reblant el clau la minoria, en aquest cas un, pot fer canviar a posem el cas un aula de 30 alumnes. Un vertader atemptat que cal dir prou, i fins aquí dura la broma, si no volem perdre la nostra llengua i acatar una democràcia de tant baixa qualitat.

Hi ha un respecte per totes les llengües, amb un sistema votat per majoria en el Parlament i que ara no pot claudicar per aquest genocidi lingüístic practicat pels Ayatolahs del ranci nacionalisme espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.