EL 25% DE LA VERGONYA
Arribats a aquest punt, i amb la tàctica catalana d’anar de recurs amb recurs i fent bo aquell qui dia passa any empeny, arribarem al final del camí on també haurem d’aplicar aquell caixa o faixa.
Evidentment, els directors de Centre no poden prendre sense un suport clar institucional, la decisió de desobeir la llei. La Generalitat ha de començar a plantejar una desobediència cívil i dir ben alt i clar que no acatarà aquest vertader atac feixista a la nostra llengua i a un sistema que no ha comportat cap transtorn a ningú, sent un factor més de cohesió de la nostra societat, que amb els diferents estudis que periòdicament es fan dona un grau de coneixement del castellà similar o superior a la mitjana de les comunitats autonòmes espanyoles.
Per tant, un altre problema fictici, amb un clar objectiu que ja des del Decret de Nova Planta al 1714 persegueix l’Estat espanyol, imposar el castellà i eliminar la llengua catalana sense escrúpols. No ho han aconseguit, però després de la prohibició durant 40 anys de dictadura, la tàctica ha canviat amb invents de noves llengües per afeblir la unitat de la mateixa, nul reconeixement a l’exterior i a l’interior i ara atacant el moll de l’os de la seva supervivència, com es el sistema educatiu.
Per altra banda, una democràcia tant curiosa, on uns tenen més drets que els altres, cosa que ja contradiu la mateixa Constitució. Encara reblant el clau la minoria, en aquest cas un, pot fer canviar a posem el cas un aula de 30 alumnes. Un vertader atemptat que cal dir prou, i fins aquí dura la broma, si no volem perdre la nostra llengua i acatar una democràcia de tant baixa qualitat.
Hi ha un respecte per totes les llengües, amb un sistema votat per majoria en el Parlament i que ara no pot claudicar per aquest genocidi lingüístic practicat pels Ayatolahs del ranci nacionalisme espanyol.