ALBERT CORTES MONSERRAT

En Duran i Lleida segueix a la seva, aliè al rumb del país, i torna a suplicar al president espanyol trobar aquest famós encaix de Catalunya dins Espanya per evitar el nostre dret a decidir, i alhora afirma convençut que la resta del planeta no es miraria amb bons ulls la Nostra independència, i per tant un cop més va contra el treball i la voluntat clara del govern català, desvirtuant  els anhels de la societat catalana i fent el joc a aquells que no volen que res es bellugui. Segurament, tard o d’hora caldrà fer-hi alguna cosa, no es pot conviure amb l’enèmic a casa.

Efectivament, en els seus intents periòdics per aigualir el procés diu el contrari de la realitat, afirmant que els països de la Unió Europea no tenen cap intenció que Catalunya sigui un més al club europeu. De fet ell es el representant de la Comissió d’exteriors del Parlament espanyol, i ho utilitza contra els nostres interessos. Demana a Mariano Rajoy resoldre aquest encaix urgentment, cosa que ja deixa entreveure que la primera part no es del tot certa, ja que les democràcies mundials  lògicament acceptaran el dret democràtic d’un poble com no pot ser d’altra manera. Diu al president espanyol que no entendre que el motor econòmic espanyol tingui milions de ciutadans que no se senten representats per Espanya es un problema espanyol i ha de posar remei Fent llista de greuges constants que el fan entendre que gent de bona voluntat arribi a la desafecció.

Realment, es un fet inusual i curiós que amb totes les dificultats que ja te de per si el projecte català dins l’Estat espanyol, també hagi de lluitar amb personatges com aquest que van per lliure, i que en base a la mentida, cosa normal quan no hi ha arguments sòlids o contrastats com es el cas intentin torpedinar el procés i fer marxa enrere com si res d’això hagués passat mai. Tornar a la retòrica de que estem sols al món, i ningú ens reconeixerà si fem un gest d’autodeterminació democràtic, es pervers i un intent matusser d’enganyar a la ciutadania, apart de poc creïble. Els precedents amb molts altres estats no han estat com ens vol vendre en Duran, i nosaltres no som l’excepció de res.

Per altra banda seguir suplicant un encaix que ja ha passat a la història, i que nomes es entés per l’Estat espanyol com la submissió i desaparició d’una part, en aquest cas la catalana, en benefici del projecte unitari espanyol, es francament lamentable. Seguir posant damunt la taula el tema del motor econòmic espanyol com una condemna que sembla ens ha caigut damunt, i com  a fita màxima del nostre poble, obviant que podem ser el nostre propi motor per poder treure tot el nostre potencial a favor nostre, es manipulador i alhora de mala fe.

Per últim, anomenar els que arriben a la desafecció per un maltractament constant com gent de bona voluntat, com si es busques excusar-los per les seves conclusions, directament es un insult que no mereix més comentari.

En definitiva, nomes volem un encaix, el del nostre propi estat dins el món global, qualsevol altre encaix nociu el deixaríem per en Duran.