ALBERT CORTES MONSERRAT

Ens trobem el cap de llista de CIU a Madrid, Duran i Lleida, amenaçant de votar NO a la investidura de Rajoy, si els populars no atenen el pacte fiscal català, de totes maneres ja s’ha apressat a puntualitzar que res te a veure amb el suport a Catalunya d’aquesta formació. Per la seva banda la vicepresidenta Ortega, critica els sindicats per les manifestacions violentes, i si hi ha garantia de no tornar a repetir-se tornarà a la taula de negociacions de les retallades al personal de la funció pública.

El portaveu de CIU ha amenaçat en votar NO a Rajoy en la seva investidura, tot hi que remarca que es important escoltar el candidat, i recorda que sempre que hi ha hagut majoria suficient han optat per la abstenció, encara que si hi ha atacs a la llengua o el famós pacte de fireta ho pensaran. Alhora recorda que Madrid i Catalunya no son dos vasos comunicants, i que això res te a veure amb el possible suport dels populars al pressupost català. Parla de que si es vol comptar de manera estable amb el seu partit es vol el pacte fiscal, i remarca que entén que no ho abordi el primer semestre, però no ajornar-ho indefinidament, i reclama els vora 800 milions de l’addicional tercera de l’Estatut per enguany, ja que si no ho hauran de denunciar, i seria un descarat incompliment. Per la seva banda Ortega, exigeix els sindicats aturar manifestacions violentes com el setge a la Mode,l i vol garanties per tornar a la mesa de negociació sobre les noves retallades al funcionariat.

Realment, en Duran sembla que encara no ha entès que no es necessària absolutament per res a Madrid, i que les seves amenaces son ridícules, i sense cap tipus d’efecte a la seva cambra, on hauria de veure que ja una majoria folgada d’un partit que no li cal negociar res amb ningú si no vol. Per tant seria un NO totalment estèril, i de cara a la galeria, i que poques vegades ha estat una realitat, quan hi ha hagut moltes oportunitats. Sap perfectament que en el programa popular, igual que el socialista, no hi ha cap al·lusió al pacte fiscal, perquè simplement som una comunitat més dins el règim comú, cosa que sembla volen disfressar des d’aquí, sense escoltar el que ja han repetit molts cops des de la capital espanyola, en forma de negativa a qualsevol modificació del finançament, ni els sis primers mesos, ni en cap moment. Reclama una addicional tercera que li recordaria que des de l’entrada en vigor de l’Estatut mai s’ha complert, i que jo sàpiga mai han pres cap mesura de força, i segueixen votant les lleis espanyoles i oferint la seva col·laboració sense complexos, per tant ara serà simplement més del mateix, encara que no sembla importar-li gaire. Pel que fa als vasos comunicants, sembla curiós que amb els incompliments que venen i les negatives davant la cara que s’acosten, i segueixin donant poder a aquest partit a Catalunya en molts Ajuntaments, i com aliats amb el pressupost català, sembla que l’època dels notaris i els desacataments del l’Estatut ja son aigua passada, i la memòria es fràgil, ja que la comèdia continua sense remei. La vicepresidenta parla de manifestacions violentes com la causa de aixecar-se de la taula de negociacions, una vegada més es curiós que una persona que va  presentar una titulació que era falsa en el seu currículum, recordo que a Alemanya per falsificar una tesina, la dimissió va ser immediata, i que per tant no la podríem qualificar de gran exemple, ara posi el crit al cel quan sap que presenta unes mesures que perjudiquen els de sempre, i amb unes rendes molt justes que ja no aguanten més retallades, i una purga a la funció pública que sap empitjorarà el servei sense remei, això si que es indignant i violent, un 12% de treball públic que suporta  tot el pes de la crisi en els seus ingressos, ja de per si ajustats, i això si, les classes més poderoses mirant tot des del seu pedestal com si res. Una gran mesa de negociació, si senyor.