ALBERT CORTES MONSERRAT

En Duran i Lleida segueix fent la feina bruta a l’Estat espanyol, i de pas posant contradiccions dins la nova línia del seu partit que lògicament pot destrempar una part de l’electorat que desencantat no s’acosti a les urnes. Crec que ha arribat l’hora de posar ordre, i que algú digui a aquest senyor que no pot menystenir el nou projecte del seu partit, i treure unes conclusions en forma de majories i referèndums legals que nomes viuen en el seu cap. Si no vol fer el pas, no hi ha cap problema, però per una vegada a la vida que faci un favor a la nostra terra, i simplement no digui res o respecti la majoria tant del partit com del país, i deixi de fer el paper de col·laborador del nacionalisme espanyol més ranci que te en el seu personatge un gran aliat. Us adjunto l’escrit de l’Enric Canela, que se’ns dubte descriu perfectament la situació esmentada.

Si Mariano Rajoy té un aliat incombustible, aquest és Josep Antoni Duran i Lleida. Contra la majoria que ara votaria independència, ateses la circumstàncies, es pot actuar de dues maneres. Una és l’estúpida, la de l’amenaça, la de la por, la que fan servir en aquest moment el govern espanyol i els partits espanyols, acompanyats del cor de militars retirats, la conferència episcopal i altres glòries de la democràcia. Hi ha, però, una forma més intel·ligent, es fa des de dins, més amable, dient que sí, però que no ens convé, que no ens estimen però que si hi posen una mica de bona voluntat ja comprarem més vaselina. Duran i Lleida, en el repartiment de “responsabilitats” a CiU, és qui ha jugat a favor del govern espanyol, “per responsabilitat” ha votat a favor d’una llei que ens colla econòmicament, com, amb raó, diuen els partits de l’oposició a Catalunya. Com a català li demano una mica menys de responsabilitat, que no estimi tant la Catalunya regió i estimi més la Catalunya sobirana. Si no pot perquè hauria de passar la frontera per anar a la casa familiar, que se’n vagi ara que encara no hi ha frontera, no volem que pateixi. Que no tingui dilemes com Carmen Chacon (ben resolts finalment).

Avui han entrevistat a Duran i Lleida en ABC Punto Radio. Tota la premsa en va plena, declaracions que són les més adequades per donar eines als espanyolistes, d’aquí i allà, i per restar vots a CiU. Josep Antoni Duran i Lleida segueix amb els seus atacs de “sinceritat” interessada.

Sobre l’entrevista, diu El País, gens sospitós de voler la independència de Catalunya: Duran s’ha esforçat a remarcar que té molts punts en comú amb Mas, però s’ha encarregat de desmentir la seva pròpia afirmació durant tota l’entrevista.

Respecte la prohibició del vídeo promocional de la Generalitat: Duran, que no ha vist el vídeo, ha vist lògica la prohibició si l’anunci fa alguna cosa més que incentivar la participació.

• És dolent per a Espanya no tenir Catalunya i és dolent per a Catalunya no tenir a Espanya
• No hi ha una gran majoria de ciutadans de Catalunya que desitgin un escenari d’independència
• No té sentit convocar referèndum que no sigui legal
• Catalunya podria veure’s fora de la UE per què Espanya podria vetar la seva admissió; És el que diu la llei, és el que jo penso
• Vol cercar acords que permetin a Catalunya tenir un estatus propi dins de Espanya

En la seva carta setmanal diu: per responsabilitat, no podem deixar sense resposta les incerteses que aquest procés implica I tampoc amagar la resposta si ja la tenim.

Deixa clara la seva fidelitat al projecte de CiU, per davant, però Catalunya, i, subtilment, diu que Artur Mas té les respostes a les incerteses però que no les vol dir.

A CiU no li convenen “favors” com aquest davant les eleccions. El problema no seria tan greu si els vots que Duran resta amb els seus atacs de sinceritat, alguns aniran a grups independentistes, però altres, allunyats ideològicament d’aquets partits, especialment aquells que abracen la independència com un mal menor, es poden quedar a casa. No tinc por que marxin a partits espanyolistes, tinc por que es quedin a casa.