DURAN I LLEIDA EN ESTAT PUR
El President d’Unió, ens visualitza clarament el canvi convergent que tant pregonen en forma de negació a la Catalunya independent, submissió al poder estatal, per qualsevol proposta, com el mateix Concert que evidentment ja aclareix, que no seria el mateix que el País Basc, i desitjant una Catalunya prospera i justa, que evidentment no explica amb quines solucions màgiques, ja que nomes existeix en els seus somnis nacionalment espanyols.
En Duran nega la Catalunya independent, ja que el seu pare viu en un poblet d’Aragó, i això suposaria que visquessin en països diferents i separats per una frontera, utilitza els arguments més topics dels enemics de Catalunya, dient que no es viable per motius legals, ja que Espanya i la Unió Europea no ho acceptarien, sense esmentar que aquesta ultima s’ha mostrat favorable a les ultimes secessions democràtiques. Ens parla de que no figura la proposta en el programa electoral, i que en un referèndum no guanyaria l’opció independentista, per suposat nega demanar un concert com el que gaudeix el poble basc, i nomes es demanaria un nou pacte quan les circumstàncies fossin les adequades, es a dir una majoria social a casa, i que el govern espanyol vulgui parlar-ne.
Quan des del govern tripartit es parla de subvencionar la generació ni-ni, donant-se la paradoxa de premiar la nul·litat, i no la cultura de l’esforç, un valor a la baixa, i que no deu entrar amb aquesta política social que tant ens volen vendre des de l’orbita de les esquerres, i que amb barbaritats com aquesta ja es veu que no va enlloc, i prepara una societat cada cop més aferrada a les subvencions, i amb menys iniciativa, ara ens be en Duran per explicar-nos el vertader canvi que ens volen encolomar, un canvi de cares per gestionar les engrunes autonòmiques, i una nul·la ambició, això li diuen la Catalunya millor. En Duran fa unes argumentacions ofensives per la intel·ligència mitjana de la població, ja que a la Unió Europea, no crec que sigui cap problema el lliure transit de persones i mercaderies, i per tant aquesta frontera que planteja com un mur elevat sense possibilitat de traspassar, nomes existeix a la seva ment, però a la realitat la relació amb el seu pare seria exactament la mateixa, parla de la viabilitat que no es legal, evidentment que la legalitat espanyola no ho contempla, però parlem del dret d’autodeterminació de tots els pobles, i la llibertat de la ciutadania a exercir el dret a decidir, cosa per damunt de qualsevol legalitat, i on la Unió Europea ja ha acceptat favorablement els cassos que s’ha trobat, i el nostre simplement seria un més. Ens parla d’un referèndum que degut a la manca de democràcia espanyola es inviable, però li diria que amb la meitat de la població consultada amb uns mitjans totalment esquifits, més de mig milió de catalans han donat el si a l’estat propi, a l’espera del resultat a Barcelona. Per últim, al final ens ensenya les seves cartes, i mostra el peix al cove com a projecte de futur, amb la diferència que ara tot el peix esta venut, i ens pren per imbecils quan condiciona el concert que per suposat tampoc es concert, o sigui una mica d’almoina més a una majoria social catalana, i les ganes del govern espanyol a parlar-ne, quan sap perfectament que el nostre finançament el decideixen a Madrid, i ni volen ni tenen cap necessitat de modificar-lo, cosa per altra banda ben natural.
Per tant anul·lada la seva gran aposta, la pregunta seria que ens ofereixen, la resposta es més del mateix, sense cap perspectiva de futur pel país, amb aquest espoli que Duran valida, no pot donar-nos cap argument per una Catalunya millor.
En definitiva, esperem que la ciutadania vegi el dia 28 que això no es cap canvi, i que la vertadera il·lusió es la llibertat, i la nostra normalització com estat propi.