ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest cap de setmana hi ha un Congrés important, com es el d’Unió Democràtica, i la validació o no de la tirania d’en Duran que ja dura prop de 30 anys. Hi ha una alternativa en forma de l’alcalde de Vic, en Vila d’Abadal, i que vol portar l’objectiu de la independència en aquest partit. De moment en Duran ja ha parlat de submissió a CDC si es pren aquesta determinació, que segons ell no ens convé, i aposta per aquesta fantasia ridícula de la Confederació, amb un menyspreu cap a la opció independentista que potser ja passa de mida, i hauria de fer pensar a més d’un de la conveniència de mantenir aquest personatge que nada a contracorrent de la llibertat de Catalunya, i es un perfecte aliat del nacionalisme espanyol.

Efectivament ,en Duran que ha gaudit d’avantatge amb el seu rival per presentat el seu informe de gestió, i aprofitar per fer reflexions personals, i retrets al rival a que s’enfrontarà a les urnes, demostrant la seva poca ètica. Diu que UDC no li cal ni li interessa abraçar l’independentisme, de fet no vol sotmetre’s al sobiranisme de CDC, i parla de no fer política des de les visceres, sinó des del cap, sense oblidar el cor. Ha tornat a defensar la confederació perquè aixopluga totes les sensibilitats. De totes maneres una esmena ha estat incorporada que defensa l’Estat propi per Catalunya, com a membre de la Unió Europea. Ha fet esment que el dilema de la independència o extinció no obeeix a la realitat, ni li sembla la millor estratègia de futur, ja que CIU amb un programa independentista hauria perdut les eleccions, i te dos grans problemes, la viabilitat per part d’Espanya i la ruptura del país en dos meitats.

Realment en Duran no ha canviat, es un aliat perfecte pel nacionalisme espanyol més ranci, i un vertader tap per les nostres aspiracions nacionals que evidentment no son les seves. Cal destacar la poca ètica com he remarcat d’aprofitar l’informe de la seva gestió, per fer campanya sense possible defensa avui d’en Vila d’Abadal. Diu que no li interessa, be, suposo que deu ser un punt de vista personal, però ha de ser conscient que representa a tot un poble, hi hauria de veure que potser aquest anhel si que interessa a la majoria, parla de no fer submissió de CDC, quan sap perfectament que això es demagògia barata, ja que cada partit pren les seves decisions sobiranes que poden coincidir amb altres o no. Es d’una falta de respecte alarmant quan parla de l’independentisme, com actuar des de les visceres i de no fer-ho ser amb el cap, deu ser que defensar l’espoli indefinit i el greuge constant deu voler dir posar molt de seny. Defensa una confederació fantasiosa amb Espanya, potser algú li hauria de dir que ja n’hi ha prou de bajanades, ni Espanya l’interessa aquest tema evidentment, i per altra banda per confederar-se el pas previ es ser un estat, sinó com ho vol fer, o es que ens pren per estúpids. Diu que el dilema estat o extinció no respon a la realitat, quan sap perfectament que el camí que ara portem ens porta a la desaparició com a poble sense remei, es una evidencia que no te marxa enrere. Fa argumentacions sense cap fonament, i amb hipòtesis que ell dona per bones, com la pèrdua d’eleccions amb un programa independentista, cosa que no sap, però l’interessa dir el que diu, i ja rebla el clau amb els problemes per ser un estat propi, la viabilitat per part d’Espanya, com si la independència l’haguéssim d’anar a pidolar a Madrid, es realment esquizofrènic, i la gran mentida de la ruptura en dos meitats, precisament un estat, i una unificació d’un col·lectiu reforça la cohesió, mai la divideix, i en qualsevol cas la democràcia es el joc de les majories, no poden ser valides per una cosa i per altres no. Ja n’hi ha prou d’aquest color, i d’aquests personatges desfasats en el temps, i que sembla viuen aïllats del món en benefici dels seus propis interessos.