DUES PROVES NOVES PER LA FALSA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA
Sense categoria
Aquests últims dies hem comprovat una vegada més que la línia que separa la dictadura feixista, la mal anomenada transició i la democràcia es tant fina, que moltes vegades costa veure la diferència en termes generals. Per una banda l’ONU insta a Espanya a complir amb la seva obligació i buscar els desapareguts de l’horror del franquisme i investigar els crims comesos per arribar a possibles culpables encara en vida. Per refermar cap on van les directrius espanyoles el partit de la seva selecció a Guinea, un dels Estats on els drets humans son ménys respectats, amb la dictadura d’Obiang traient rèdit d’aquest esdeveniment amb el trist paper dels esportistes que fan el paper del cec o el mut.
Les Nacions Unides amb un cop per la feble democràcia espanyola i la seva imatge a l’exterior creu que la llei d’ammistia no impedeix buscar la veritat del franquisme i arribar als possibles criminals que encara viuen amb total impunitat amb les mans tacades de sang, alhora les victimes amb total indefensió veuen com qualsevol intent d’arribar a la veritat es abortat pel mateix estat com en les investigacions del cas Garzon i on no existeix cap partida al pressupost per posar fil a l’agulla. De fet l’organisme internacional diu que tant fa que molts culpables siguin ja morts, han de ser declarats culpables i reparar les vÍctimes. Per altra banda el partit de La Roja a Guinea amb el silenci de la Federació espanyola i els mateixos jugadors fa feredat, afegint que el preu de 3 milions d’euros per amistós queda a zero aquest cop. La dictadura guineana ha tret profit d’aquest esdeveniment i la manca d’etica i valors ha sorpres la premsa internacional.
Com sempre he dit, la Transició no va ser més que una parodia per fer un traspàs de poders més o menys ordenat d’una dictadura sagnant a una democràcia agafada en pinces i amb el consentiment de l’antic poder. Una neteja dels crims comesos, un vel davant la història i amb l’excusa del soroll de sabres, ministres en una dictadura terrible reconvertits en càrrecs en una democràcia com el Sr. Fraga i molts altres, i pares de la Constitució com Peces Barba i les seves afirmacions sobre Catalunya i Portugal donen idea que tot era una comèdia. La prova la tenim que 35 anys desprès cap judici, cap culpable, amnistia total, els familiars de les víctimes sense cap dret, nomes es parla de reconciliació des de la part dels vencedors esclar i eliminant qualsevol intent de fer normal una investigació de les atrocitats comeses com abans esmentava.
Per vergonya de l’Estat espanyol, l’ONU ordena investigar aquest episodi exigint posar mitjans, fer judicis i reparar ni que sigui moralment a les victimes,que menys, i si hi ha sort i algun torturador, col·laborador o autor segueix en vida passi l’escarni públic i el càstig que li pertoqui per les seves atrocitats, res que no sigui normal en una democràcia normal i en una transició normal, però Espanya evidentment no ho es.
No en en te prou amb aquest silenci, que ho referma amb actes com el partit de futbol en un estat amb una de les dictadures més terribles d’avui en dia, i un cabdill ja rebut a Espanya per diferents presidents i sense cap rubor. Encara es més trist el paper dels esportistes i les seves respostes com si fossin simples ninots que no tenen ni valors, ni ètica, ni personalitat, apel·lant alló de que nomes son esportistes, oblidant que son persones, i que hi ha coses molt per damunt de les intencions d’un estat que no evoluciona i en molts aspectes segueix ancorat en el passat.