ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DONAR TOMBS SENSE RUMB, AQUESTA ES LA QÜESTIÓ

Sense categoria

Aquests dies tenim dos bons exemples de la tàctica que utilitzen els dos partits que teòricament ens haurien de fer superar l’autonomisme, una amb el President Republicà, Joan Puigcercos i el seu Concert Econòmic, i l’altra de CIU, amb el seu president Artur Mas, amb la seva dèria per una consulta a la ciutadania sobre la resolució del TC a l’Estatut.

El republicà reflexiona en el seu bloc sobre el nul avenç del nou finançament, i el fracàs de la via federalista, pel qual reclama una negociació bilateral amb l’Estat, i amb el concert econòmic com a referència, què també serà clau per qualsevol pacte de futur a la Generalitat. Reclama coherència al PSOE-C, ja que a Euskadi donen validesa amb aquest sistema, i creu que el govern tard o d’hora s’haurà de plantar, ja que no es creu les promeses d’en Zapatero.

Pel que fa a en Mas, ens diu que si el Tribunal Constitucional dicta sentencia desfavorable a l’Estatut, s’hauria de consultar un altre cop la ciutadania sobre el text resultant., ja què es inconcebible que una llei votada pel poble la puguin modificar uns jutges polititzats a Madrid.

Pel que fa al primer cas, es absurd pensar que si ara no volen complir amb una llei aprovada, i amb un finançament d’anar per casa, el concert econòmic es fer volar coloms, i parlar per parlar, quan es va aprovar l’Estatut original a la Generalitat, ERC ja sabia que el PSOE a Euskadi donava suport al concert, per tant podia plantejar-lo directament, i no ho va fer pas.  Respecte a plantar-se, crec què desprès de l’incompliment de gairebé 1 any d’una llei, patint l’ofec què Catalunya rep, i tota la resta de promeses incomplertes, amb una mica de dignitat ja faria temps que haurien d’haver dit prou.  Què carai esperen, l’Estat porta 300 anys amb la mateixa política amb Catalunya, i hores d’ara no la variarà.  En comptes de perdre el temps, i volen engalipar la gent amb el sistema econòmic que ens han de donar, o la oficialitat de les seleccions, i mil i una reivindicacions més, no creu que ja ha arribat l’hora de demanar l’Estat propi, que ja de per si engloba totes aquestes coses i moltes més, jo crec que si, i pel vist els partits actuals representats al Parlament no ho veuen igual, però l’abstenció va pujant, ja què tots els enganys tenen un límit, i l’han sobrepassat amb escreix.

Pel que fa a en Mas i la seva consulta, crec que es un altra absurditat, aquest Estatut ja va néixer mort, ja que a les 24 hores un dels mateixos partits què l’havia aprovat ja portava esmenes a Madrid per canviar-lo, i desprès d’una negociació patètica, on comptava mes els mèrits de cara a la galeria  que el text en si, va acabar amb el seu pacte amb Zapatero, que va comportar més retallades, que entre altres coses tot i aprovar-lo la ciutadania, la meitat es van quedar a casa, una gran part estupefactes de veure tanta poca visió d’estat i mediocritat.  Ara s’acosta una nova retallada, i pretén que la gent voti aquests papers mullats, un autèntic frau democràtic, crec que no ho ha pensat prou, ja que com a presa de pel no te gracia, i ja en tenim prou d’humiliacions. Amb una mica de dignitat tocar dir no unitari, donar per acabada la via autonòmica, i consultar si la gent vol seguir la via de la llibertat o viure instal·lats amb aquest negoci ruïnós, i aquest insult constant amb un territori tractat com si fos de segona divisió.  Quants anys hauran de passar per posar el país per davant dels partits, aquesta es la qüestió?.

 

 

 

 

  1. Hola Albert, em sembla que la millor enquesta és el Parlament de Catalunya. De fet, i tal com està l’assumpte és l’única sortida. Perquè si bé és important que tu i jo jo vegem clar, més important és que ho vegi una majoria política i en qualsevol cas, que segueixi aquesta posició un nombre elevat de la ciutadania.
    Salut!

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.