DITES PLENES DE CINISME
Aquestes últimes hores la campanya catalana, ha entrat en un espiral d’episodis que retraten molt be on esta situat cadascú, un Puigcercós traient pit, i dient que a Andalusia no paga ni Déu, i descobrint la sopa d’all amb l’espoli fiscal, les reaccions d’altres partits, pràcticament demanant perdó per existir com es habitual, i sobretot des de territori espanyol sense contestar amb xifres a la mà, ja que aquestes son ben clares, uns Ciudadanos que amb els seus discursos de llibertat, ara ens imposa una Selecció esportiva per decret, i un Zapatero per part del PSOE, que critica al Partit Popular per fer política contra Catalunya, i alhora per la seva part aquest demana a Esquerra que demani perdó, ja que es impropi els insults en una campanya, en aquest cas contra Andalusia.
A la contestació des de terres andaluses, qualificant de monstruoses la frase d’en Puigcercos, aquest ha contestat que el que li sembla monstruós es el dèficit fiscal de 20 mil milions d’euros que any rere any afecta a Catalunya, i parla del cansament de la gent per aquest tema. Jo diria que primer de tot cal tenir molta barra per denunciar aquest espoli, quan el seu partit des del govern es va omplir la boca amb el nou finançament, i va fer la comèdia final per donar-li l’aprovat, i reconeixent que no complia el 100 % l’estatut retallat, per tant no es pot donar validesa a la continuació de l’espoli, i ara denunciar-lo com si fos una gran cosa, desprès diria que si hi ha aquest espoli monumental vol dir que altres territoris paguen molt menys del que els pertocaria, es de calaix i no cal ser un gran economista, i més quan la contestació des de terres andaluses no ha anat acompanyada de xifres que ho desmenteixin, senzillament perquè no poden. La reacció d’altres partits quan es diu les coses clares, i no es viu amb aquesta realitat virtual que ens volen vendre, es demanar perdó, aquesta actitud tant catalana que ens ha portat de moment a 300 anys de ser una colònia espanyola. La reacció de la Camacho de no faltar el respecte, quan ella cada dia falta al respecte, i a la dignitat d’aquest poble amb una actitud de xenofòbia amb la llengua, i en els temes que desautoritzant al Parlament van directament als tribunals, com a prova del grau de respecte nul que te per Catalunya. El mateix que Ciudadanos, que amb boca d’en Rivera ho resumeix amb “no, no volem que vostès usin l’esport per construir la seva nació, nosaltres ja en tenim una, en referència a la Roja”, el tarannà d’aquest partit ultra queda reflectit, quan ens imposa la seva selecció, i condemna un altre a l’ostracisme per reial decret i sense dret a replica, aquesta es la llibertat i igualtat que tant l’omplen la boca. Per últim un Zapatero crític per la utilització i atacs a Catalunya de l’altre partit espanyol, quan ell ha estat un dels grans botxins amb el nostre territori, per retallar l’Estatut, no complir ni el poc que ha quedat amb inversions, negar la oficialitat de la llengua a Europa, com recentment s’ha denunciat, o donar validesa a una llengua virtual com el valencià, com a arma per afeblir el català, ha legislat sistemàticament contra els nostres interessos, i ara pretén dir que ha estat millor que els Populars, es d’una demagògia monumental.
Fora d’aquest joc entre partits que no volen canviar res, trobem Reagrupament, que avui mateix pateix l’últim intent per desacreditar-lo, en forma de suposada petició a Joan Carretero per abandonar, i deixar via lliure a Solidaritat veient que no te possibilitats, es francament indignant que un projecte seriós, i perillós sobretot per la seva aposta per la regeneració democràtica, hagi de patir atacs tant mesquins com aquests, ja que amb l’excusa de les enquestes, que normalment mai donen representació a l’independentisme, es vulgui destruir un partit per beneficiar un altre, es el joc brut que es viu a la campanya catalana, i on finalment la ciutadania te que sentenciar i posar les coses al seu lloc.