DISCURS RETORIC DEL PRESIDENT MONTILLA
En el debat de política general en el Parlament de Catalunya, el President Montilla va fer bo aquell lema de fets i no paraules, ja que el discurs va ser simplement decebedor.
Des del punt de vista del discurs, ha imitat les maneres pujolianes començant per fer una llistat de totes les accions de govern, per treure pit i tot seguit apart d’algunes mesures anunciades com la prova al acabar primària dels alumnes en el terreny educatiu, anunciar les set vegueries, i una sèrie de mesures per afrontar la crisi i fugir del desànim general, però sense anima de gran orador i poc convenciment.
Un discurs avorrit, i què en moltes de les seves parts de confiança en el futur son contradites avui per els pressupostos generals que acabaran votant tot hi ser una presa de pel per Catalunya, també ha demanat com a formula el treball i el rigor per sortir endavant, i un esforç davant la crisi, al mateix temps que donava a entendre que l’acord pel finançament sota mínims es produirà tard o d’hora amb l’amenaça de fer-ho sols o amb l’oposició.
Des del punt de vista nacional, res que ja no sabéssim recomanant treball, tenacitat i rigor per sortir de la Catalunya perplexa, i anunciant un govern que no renuncia res però que veu l’estat com una oportunitat i no com un problema.
Tanmateix va instar a CIU a abandonar els maximalismes ja que no acceptaran un mal acord financer, però tampoc un tot o res.
No es podia esperar massa cosa d’un president tant gris com aquest, i mes preocupat del joc de treure pit amb la defensa catalana però sense molestar a Zapatero i el PSOE, però les receptes que ens dona son un desencís mes per la ciutadania, que veu que el seu esforç una vegada i un altra es recompensat amb l’espoli sense miraments de l’estat i el menyspreu a la identitat catalana, d’això el president en diu una oportunitat i no un problema, curiós concepte aquest.
Per molt que el president no li agradi, el final d’aquesta pel·lícula ja s’intueix, un mal acord i una humiliació mes pel país, alhora que una desafecció mes forta contra aquesta classe política catalana que no vol ni s’atreveix a presentar batalla a l’estat.
Cap referència del president a la via que segons les enquestes van reflectint representa un volum important dels ciutadans catalans, que es la creació d’un estat propi per no desaparèixer definitivament, i deixar de ser el graner de l’estat, ni una sola paraula, cap mena de respecte cap a aquesta opció que sembla ser invisible pel tripartit, i per la resta d’oposició, negant-se a assumir la realitat i fent el joc a un estat que si la societat civil no ho atura tornarà a sortir-se amb la seva, i ja se sap que qui dia passa any empeny.