ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DINS I FORA

La vida fora les nostres fronteres evidentment i relacionat amb el nostre procés cap a la independència poc te a veure i això ho veiem cada dia amb molts exemples que semblaven impossibles fa pocs mesos.

El diari alemany Die Welt parla del President Puigdemont i del Consell de la República amb els termes de “Govern a l’exili” i pregunta si hi haun segona oportunitat per la independència catalana, a Barcelona veiem com el nostre Govern ha incorporat persones com Nadal, Campuzano o Ubasart, tots contraris a la independència, i ara en els segons nivells que a la pràctica volen dir uns 90 mil euros de sou anual, persones com la Mireia Boia que com molts d’altres ha deixat els principis que ens havia venut al calaix per formar part d’un Govern autonòmic a les ordres de Madrid i sense cap altre aspiració.

Si parlem d’Alemanya amb l’obertura de la primera delegació del Consell en aquest Estat porta a les referències que abans he esmentat i parla de les batalles judicials hagudes i del futur de la immunitat dels nostres europarlamentaris. Alhora adverteix que Catalunya no pot comptar amb la Unió Europea, com tampoc ho podia fer el 2017 ja que el tema es massa perillós pel conjunt d’Estats. De fet el problema no es aquest, ja que tenim quantitat d’exemples del passat per saber que no es pot vendre una fantasia que no ha passat amb ningú i per voler treure la principal responsabilitat de donar el pas endavant, que nomes es nostra i es el pas imprescindible per desencadenar tot el que vingui. Si aquest no es fa, mai ningú el farà per nosaltres, la lògica es aplastant. Un cop fet, segurament, podrem veure com les reaccions es van succeint i n’hi haurà de tot tipus, les desitjades i les que no, però en qualsevol cas sempre amb el nostre pas donat previament. Es important que aquest Consell encapçalat pel President sigui vist com una mena de Govern a l’exili, cosa que hauria de ser lògica un cop constatat el cop d’Estat del 155 a les nostres institucions.

Per altra banda a l’interior veiem com no nomes hi ha hagut obediència plena al Cop d’Estat, sinó que els nostres partits hi han col·laborat activament des del començament i han tornat enrere a l’autonomisme obedient sense fissures i sense cap aspiració a res més, un poder limitat autonòmic que evidentment xoca amb qualsevol altre relat com el Consell de la República i per tant en fa impossible l’entesa. Mentrestant veiem com el missatge es que tothom te un preu i la desobediència es dilueix amb l’oferta economica espanyola i el qui dia passa any empeny.

Res a criticar especialment a Boya, ja que cadascú pot fer el que cregui convenient i segurament molts dels que ara la critiquen, han fet el mateix en el seu moment, per tant de lliçons en podne donar poques, però no deixa de ser paradigmàtic com la humiliació i l’obediència dins el relat autonòmic ho empastifa tot, i nomes la ciutadania ho pot revertir amb Consell o sense.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.